ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 29 D’OCTUBRE DE 2004.

Identificació de la sessió:
Legislatura: 2003/2007
Sessió número 18
Caràcter: ordinari
Lloc: Sala d’Actes de l’Ajuntament
Hora: 20:00 hores.

Hi assisteixen :
Sr. Carles Bassaganya i Serra, alcalde-president que presideix la sessió
Sra. Elisabet Regué i Pujol, 1ª Tinent d’Alcalde
Sra. Roser Sala i Saña, 2ª Tinent d´Alcalde
Sr. Carles Martínez i Roca, 3er Tinent d’Alcalde
Sr. Albert Julve i Darné, regidor
Sra. Eva Bartrina i Portell, regidora
Sr. Albert Roquer i Prat, regidor
Sr. Ferran Miquel i Rigau, regidor
Sra. Teresa Massoni i Fageda, regidora
Sr. Ramon Roqué i Riu, regidor
Sr. Raimon Traver i Burniol, regidor

Sra. Glòria Mas i Suriñach, Secretària accidental, que dòna fe.

1.- Aprovació de l’acta de les sessió ordinària celebrada pel Ple de l’Ajuntament en data 24 de setembre de 2004.

2.-Aprovació de l’informe sobre el Pla de Sanejament Econòmic 2004-2007.

3.- Aprovació inicial del catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

4.- Aprovació de la divisió en propietat horitzontal i declaració d’obra nova de l’immoble ubicat a la Ctra. Camprodon, núm. 6 / Carrer Mestre Serrat, núm. 2 i aprovació de la successió de la planta baixa i planta primera d’aquest immoble al Servei Català de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

5.- Moció sobre la Llei de protecció d’animals.

6.- Ratificació acord adoptat per la Junta de Govern Local de 27 de setembre de 2004, relatiu a l’aprovació del conveni formalitzat entre el Consell Comarcal del Ripollès i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, pel suport al Pla Local de Joventut.

7.- Ratificació decret d’alcaldia núm. 93 de data 1 d’octubre de 2004, relatiu al cessament de la Sra. Carme Rodríguez Buxeda, com a responsable del Registre Civil d’aquest municipi i proposta de nomenament de la Sra. Anna Batlle i Cuadrado, com a responsable del registre civil de Sant Joan de les Abadesses.

8.- Moció sobre la crisi de la indústria tèxtil a la Comarca del Ripollès.

9.- Informe àrees de gestió.

10.- Donar compte dels Decrets d’Alcaldia següents: Del número 84 al 94 del 2004.

11.- Prendre coneixement de la dimissió presentada pel regidor Sr. Carles Martínez i Roca i sol.licitar a la Junta Electoral les credencials del nou regidor del Grup ERC.

S’obre la sessió per la Presidència a les 20:00 hores i comprovada per la Secretària la existència del quòrum suficient perquè pugui ser iniciada la sessió en primera convocatòria, es procedeix a conèixer els assumptes inclosos a l’ordre del dia.

1.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA CELEBRADA EL DIA 24 DE SETEMBRE DE 2004 .

Per unanimitat de tots els membres assistents, s’aproven l’acta de la sessió celebrada pel Ple de l’Ajuntament en data 24 de setembre de 2004.

2.- Aprovació de l’informe sobre el Pla de Sanejament econòmic 2004-2007.

Per part del Sr. Alcalde s’exposa que el present punt és el més important de la sessió plenària i que a més va ser un compromís electoral i de gestió municipal que es va adoptar.

“ Atès que en data 15 de març de 2000 es va procedir a efectuar l’encàrrec a l´empresa Faura-Casas, per a l’elaboració d’un estudi econòmic-financer de l´Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses amb la finalitat de posar de manifest la situació real de l’economia municipal.

Atès que, una vegada elaborat aquest estudi i examinat detingudament el seu contingut, amb l´objectiu d´aconseguir una economia municipal sanejada, per acord de la Junta de Govern Local de data 29 de març de 2004, es va creure necessari encarregar a la mateixa empresa,l’elaboració d’un Pla de Sanejament Econòmic-Financer.

Vist el Pla de Sanejament del romanent de tresoreria negatiu a 31 de desembre de 2003 elaborat a tal efecte, el qual s´adjunta com annexe.

És pel que es proposa al Plenari Muncipal, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- APROVAR el Pla de Sanejament del romanent de tresoreria negatiu a 31 de desembre de 2003, elaborat per l’empresa Faura-Casas, document que s´adjunta com annexe.

SEGON.- APROVAR el compromís de portar a la pràctica les recomanacions que s´indiquen en l´esmentat Pla de Sanejament per tal d´augmentar els ingressos i contenir les despeses per aconseguir el sanejament de l´economia municipal, adoptant aquestes com a directrius bàsiques en la planificació pressupostària i econòmica-financera del proper quadrienni 2004-2007.

TERCER.- COMUNICAR el present acord a les parts interessades a fi i efectes oportuns. “

El Sr. Alcalde, cedeix la paraula al Tinent d’Alcalde Sr. Carles Martínez per tal que doni les oportunes explicacions sobre l’esmentat punt de l’ordre del dia.

El Tinent d’Alcalde Sr. Carles Martínez, abans d’explicarel punt pròpiament dit, esmenta el perquè d’aquest estudi que ve donat en veure, a principis de legislatura, coses que no els hi semblava del tot correctes i per això varen decidir fer l’estudi que ha redactat el mateix equip que va fer les dues últimes auditories de l’ajuntament que és l’empresa FAURA CASAS. Suposa que és un tema que portarà debat tot i que creu que els tres equips municipals que configuren la corporació, estaran d’acord en que s’ha de tirar endavant i que estaran d’acord en el sentit final del vot. El sorprendria un altre sentit de vot ja que tots els grups municipals havien manifestat la necessitat de conèixer exactament els comptes i de sanejar-los.Explica que és un pla de sanejament per executar-lo dins el termini de tres anys.

El Sr. Martínez passa a explicar en punt en concret i que es basa pràcticament en quatre punts que destacarà ja que no entrarà a fons atès que hi ha moltes fórmules, estadístiques i números. Explica el procediment d’un any pressupostari que inclou, l’aprovació del pressupost, la seva execució i les seves possibles modificacions fins a l’adquisició de compromisos de despesa i d’ingressos per part d’altris o a través de taxes i impostos i al final es fa una liquidació no només del que s’ha posat al pressupost sinó del que realment es gasta i es cobra i que en moltes ocasions hi ha diferències. L’estat d’execució del pressupost és el percentatge que assenyala la despesa i ingressos que s’han previst. Dona compte dels percentatges d’ingressos dels diferents exercicis i fa l’observació que a l’any 2003 només es va recaptar un 65% de les previsions fetes. Amb aquest descensintervenen dos epígrafs que són elsimpostos indirectes i els ingressos patrimonials. Posa com exemple dels impostos indirectes el tema de l’IAE que es va retallar el nivell d’ingressos per part de l’antic govern central, tot i que varen dir que hi hauria una contrapartida que mai ha arribat i que ells varen pressupostar i això va ser causa que baixés el nivell d’execució del pressupost d’ingressos. Un altre punt que marca és el percentatge d’execució de la despesa corrent que és el que realment es gasta i que és d’un 80% quan el d’ingressos és inferior. També marca que el principal esforç de despesa de l’ajuntament ha estat un esforç inversor sobretot pel que fa als exercicis 2000 i 2001. De tot el que ha explicat se’n desprèn que la despesa s’executa en gran part o quasi bé tota i en quant als ingressos no es liquida ni es cobra tot el que figura com a dret reconegut. Explica que hi ha un apartat que analitza el grau de compliment de l’execució de la despesa és quasi bé d’un 90% mentre que en el cas dels ingressos reals es tendeix al voltant del 60-70 per cent. Resumint, es fa una major despesa que ingrés. Un altre puntque es tracta és el finançament de les inversions i en aquest punt es detecta que en els anys 2000 i 2001 es va fer despesa d’inversió amb despesa del pressupost corrent, la qual cosa no és massa habitual i a més amb imports bastant elevats com per exemple 235.000 € i 405.000 € que suposa uns 120 milions de pessetes. Un altra punt que l’estudi entra a analitzar és i que és el més important i que més urgència mereix, és el del romanent de tresoreria que a finals del 2003 estava situat al voltant de 711.903 € en negatiu. La llei no permet tenir un romanent de tresoreria en negatiu i per tant aquesta simple dada hauria de fer entendre que s’ha d’aplicar un pla de sanejament. Un altre punt que ha estat motiu de debat en altres sessions és el tema de l’endeutament que al dia 31 de desembre de 2003 és del 126% quan el màxim permès per la llei és del 110 % essent aquest un segon punt que indica que a l’ajuntament li urgeix aplicar el pla de sanejament. A partir d’aquí, l’estudi analitza diferents aspectes enfocats a solucionar els dèficits i molt especialment les ordenances que aplica l’ajuntament, tot i que, de manera repetitiva, s’ha dit als últims anys que estem al punt de no tenir capacitat de maniobra. Si es miren detingudament les anàlisi que es fan es pot veure que l’IBI d’urbanaté el tipus impositiu aplicat per l’ajuntament del 0,94 quan és permès el 1,10 % . Un altre impost que esmenta és el de vehicles de tracció mecànica que el tipus impositiu és de 1,69 i el màxim permès és el 2%i per últim tracta l’impost de construccions que l’ajuntament aplica diferenciant l’obra major de la menor i aplicant el màxim del 2,44 % quan la llei permet el 4%. De tot el que ha anat exposant, se’n desprenen diferents aspectes que es poden resumir en:

• romanent de tresoreria negatiu al 2003
• l’any 2000, 2001 i 2003 no s’ha generat estalvi net i s’ha gastat més del que s’ha ingressat.
• les ordenances fiscals vigents denoten que encara hi ha un marge fiscal per incrementar les taxes.
• despesa per sobre les consignacions pressupostàries
• l’esforç inversor que ha estat bàsicament per inversió de la despesa
• endeutament al 126%
• se suporta, amb la despesa corrent, la inversió especialment l’any 2000 i 2001.
• la despesa es tendeix a executar pràcticament tota i en canvi no es fa a l’apartat d’ingressos.
• als anys 2002 i 2003 es presenta una tresoreria tan negativa perquè s’inclou despesa corrent d’exercicis anteriors.

De tots aquests punts en surten tot un seguit de mesures que pretenen tirar endavant el pla de sanejament que es preveu s’executi dins el termini de 3 anys i amb els pressupostos del 2005, 2006 i 2007. El principal objectiu a assolir és reduir el romanent de tresoreria tan negatiu i partir d’aquí tota la resta de paràmetres es podrien solucionar. En l’estudi es recomana que en la confecció dels pressupostos, especialment al d’ingressos, s’ajusti a les previsions reals respecte a la liquidació de l’any anterior per així ajustar-se al màxim.Preveu també que s’ha de fer un increment dels impostos com a mínim a partir de l’IPC normal i que no hi hagi en cap moment un increment del deute. Un cop estudiats els crèdits i els tipus d’interès es veu que no cal moure’ls perquè estan molt ben negociats i per tant seria impossible rebaixar despesa per aquesta banda. S’ha d’establir uns circuits de fiscalització previs a la despesa per tal d’evitar fer despesa fora del pressupost i cal dirigir els esforços tant de la corporació com dels organismes recaptadors per tal que s’augmenti la recaptació. El Sr. Martinez explica també que malgrat s’apliquin totes les mesures, no es resoldrà rés ni no s’augmenta la pressió fiscal i per tant a partir d’aquí es fan un estudis diferents que preveu una aplicació progressiva de la pressió fiscal ( 12% a repartir en quatre anys més els IPC previstos) amb un increment més sobtat al primer any. Explica que en el pressupost del 2004, sense tenir l’estudi ja fet, l’equip de govern ja va optar per fer un augment important d’impostos encaminat a poder sanejar aquest problema financer. De les dues opcions que dóna l’estudi ja se’n va començar a aplicar una, ja no cal aplicar l’altra. Finalment esmenta els quatre punts de conclusions

• romanent de tresoreria negatiu
• que l’esforç inversor ha estat el principal destí de la despesa
• que el nivell d’endeutament és del 126%

i com a mesura proposada és la contenció de la despesa i l’augment progressiu de la pressió fiscal.

També marca quatre punts que s’han de tenir en compte per l’elaboració dels pressupostosi ordenances:

• augmentar l’esforç recaptatori
• qualsevol inversió que es faci ha de tenir un pressupost equilibratper evitar haver de recórrer als recursos ordinaris o préstecs.
• augment de la pressió fiscal
• en cas de fer noves inversions s’ha de recórrer a l’alineació del patrimoni

pel que fa a les despeses també marca quatre punts

• contenció de les despeses corrents : capítol de personal i de compres de bens corrents i serveisEn aquest punt el Sr. Carles Martínez remarca que l’estudi diu que, tot i que s’ha de contenir, no vol dir que tinguem més personal del que toca sinó que estem dins els llindars mitjans i habituals respecte a una vila com Sant Joan de les Abadesses. Explica també que l’ajuntament està donant serveis que per llei no tocaria, com per exemple el Casal d’Avis i el Centre d’Assistència Primària Municipal del qual s’estan suportant els costos de tenir-lo obert nosaltes i no pas el Departament de Sanitat com seria lògic i normal.

• no fer despesa que no estigui pressupostada.

• Les inversions s’han de limitar a un finançament extern o bo amb patrimoni municipal

• abans de fer una inversió fer un estudi de costos i d’ingressos que si no surten equilibrat potser s’haurà de plantejar la possibilitat de realitzar la inversió.

El Sr. Carles Martínez diu que si s’aprova dur a terme el pla de sanejament, l’ajuntament s’hauria d’ajustar al que marca el pla i realment fer una limitació de la despesa ajustant-la només a l’IPC i continuar també amb el tema de la recaptació i buscar altres fonts de finançament que permetin incrementar els ingressos per intentar sanejament quan abans millor l’economia que, en aquests moments,presenta l’ajuntament.

Un cop acabada la intervenció del Sr. Carles Martínez el Sr. Alcalde cedeix la paraula, a petició seva, al regidor Sr. Ferran Miquel.

El Sr. Ferran Miquel demana al Sr. Carles Martínez quan li ha costat l’informe, responent aquest que ha suposat un cost de 2 milions de pessetes, aclarint el Sr. Alcalde que el cost ha estat per la corporació no pel Sr. Carles Martínez. El Sr. Miquel, manifesta que el seu equip de govern ha reiterat en diferents ocasions la necessitat d’un pla de sanejament ja que creuen que Sant Joan de les Abadesses no es pot mantenir en aquesta situació any darrera any i anar arrossegant un dèficit que s’incrementa en una progressió que, segons l’estudi arriba al 2003 amb un deute d’uns 150 milions de pessetes. Ens podríem trobar que en arribar al 2007 passéssim a tenir un romanent deficitari de 350 milions de pessetes. Creu que és veritat que s’ha de fer alguna cosa per sortir d’aquesta situació però que la que ells plantegen i amb el que ells anomenen pla de sanejament del romanent negatiu, no creuen que sigui l’adequat. A l’aprovació dels pressupostos passats varen fer un increment substancial per tal de trobar una fórmula per reduir aquest dèficit i es varen comprometre a no fer augments extraordinaris i només augmentar l’IPC. Ara el que volen fer, és fer recaurà la solució d’un problema que hem acabat produint ens responsables de l’ajuntament sobre els administrats i per tant ells no creuen que s’hagi de basar el sanejament de l’ajuntament incrementant la pressió fiscal. El que ells diuen pla de sanejament, el seu equip de govern no el comparteix de cap manera. Esmenta que els dos milions de pessetes que ha costat el pla de sanejament no eren necessaris per arribar a aquestes conclusions. Exposa el seu propi pla de sanejament, segons esmenta el Sr. Miquel, i no els hi cobrarà ni cinc pessetes. El problema que es té és que en l’exercici anterior hi ha un dèficit de 150 milions de pessetes i estem al mes d’octubre i encara no se sap quin dèficit hi haurà a finals d’any i que possiblement fos de 200 milions de pessetes.Es té un endeutament de 366 milions de pessetes i sembla que supera l’endeutament permès i fins i tot es tenen unes polices a curt termini que també caldria liquidar ja que formen part d’aquest endeutament. Considera que de cap manera es pot carregar això als administrats i el que cal fer és el següent: reconèixer que la situació de l’ajuntament és catastròfica, tal i com s’ha fet avui. Donar coneixement al poble que venen anys magres i això creu que ho hauria de fer l’equip de govern i dir que hem d’entrar en una època de ralentí i per tant, aquelles expectatives de creixement, es veuran ralentitzades. Fins al 2007, veu un bon termini per parar aquesta desmesura de despesa i per tant, el seu equip de govern, recomana preparar al poble que no es faran totes les coses que es varen prometre, optimitzar els recursos humans. Els hi sembla que si es fes una anàlisi del personal es podria fer càrrec de més feina. Es podria rescatar aquelles feines que s’han externalitzat i per tant unes factures menys que s’haurien de pagar. Es podria suprimir aquells llocs de treball innecessaris, que tots saben que en hi ha. També es podrien suprimir aquelles despeses innecessàries, dinars, les dietes, les festes i les festetes i per tant totes les partides de protocol es podrien estalviar. Paralitzar de forma immediata tots els projectes que representen una despesa per l’ajuntament com els projectes que s’han arribat a presentar al Pla d’Obres i Serveis i que comporten una despesa per part de l’ajuntament i fer una moratòria renunciant a la subvenció i l’ajuntament s’estalvia de posar-hi els diners i per tant no s’hauran de fer més crèdits per a les inversions reduint així el 120%de l’endeutament. Diu és conscient que no es pot parar l’ajuntament i per tant s’ha de fer anar l’ajuntament amb projectes amb imaginació amb projectes que no representin cap despesa com per exemple el que es va aprovar ahir, un projecte que té prou embergadura i que si s’acaba durant aquesta legislatura i es posa en funcionament, alguna cosa s’haurà fet. Tornant als inicis de la democràcia, fa esment que s’ha d’ampliar el voluntarisme i el col.laboracionisme i per tant cal que es dediquin hores pel be de la comunitat començant pels regidors i ser mirall per al poble que també cal que ajudi a tirar les coses endavant sense que això representi cap despesa. Insisteix en que cal posar imaginació i començar a fer actuacions que generi recursos. Si convé fer una moratòria dels actes culturals que es faci i per suposat, amb tot això i com que l’alcalde no s’hi haurà de dedicar tantes horestambé es podria reduir la sevadedicació i per tant el seu sou. Això sí que considera que és un projecte de sanejament i assenyala que ells seran els primers d’iniciar-lo. Demana a la Sra. Secretària que prengui nota dela seva renúncia a les seves indemnitzacions des d’aquell moment i per tant no cal que els hi facin cap transferència i així podran agafar els diners i posar-los a la caixa i a final d’any ells diran quina factura prioritzen per pagar.El Sr. Miquel dóna compte que el vot del seu grup municipal serà negatiu.

El Sr. Alcalde agraeix la seva il.lustrativa i il.lustrada intervenció i dona la paraula al regidor Sr. Raimon Traver.

El Sr. Traver remarca que intentarà ser més breu i que canviarà el discurs i ho farà amb alguns exemples per tal que la ciutadania entenguiuna mica el problema que tenen. Primerament esmenta que no dubta de la voluntat del Sr. Carles Martínez quan ha dit que els altes grups de l’ajuntament havien de votar a favor. Òbviament amb un pla de sanejament com cal es podria votar a favor i amb aquest el que es fa és dir que l’any 2003 hi ha un romanent de tresoreria negatiu. Ho explica de forma que ho entengui la població posant l’exemple d’una persona mitjana que al llarg de la seva vida anés posant els diners que cobra cada mesa un banc, no arribaria a fer els diners que l’ajuntament en aquest moment té dèficit. Ho explica així per tal que es donin compte de la dimensió que suposa. Pensa que desprès de 25 anys de democràcia i quan Convergència i Unió va tenir la responsabilitat de governar, sempre se l’havia titllat d’un govern conservador i ara resulta que era l’únic govern que el que feia era preocupar-se de pagar els deutes.Pensa que desprès de 9 anys de no tenir responsabilitat de govern són encara exemple i haurien de prendre model de la seva escola. També esmenta que han reiterat en alguna ocasió, que l’estudi s’havia d’haver fet l’any 2000 ja que tal i com ells han dit hi ha una sèrie de partides que feia falta invertir i el que han fet ells ha set agafar-la de la despesa correnti fer-la servir per inversió. Creu que ja són una mica més madurs que ara fa cinc anys i creu que ho podien haver previngut abans. Entrant una mica més en detall, posa un altre exemple: el pla és poc imaginatiu i el que fa és valorar una situació i a partir d’aquesta situació dir que hi ha unes despeses i per tant externalitzem els ingressos als ciutadans que durant quatre anys li augmentarem el 12% més l’IPC, aconseguint que Sant Joan de les Abadesses sigui el poble més car del nostre país. En contrapartida possiblement no li ofertarem cap nou servei ja que el que estem dient és que no podem donar aquests serveis perquè hem de contenir la despesa. Si això es tractés d’una empresa el que ells plantejarien és vendre el producte més car i per tant això a llarg termini encara empitjora la situació. Si fossin una família el que es plantejarien és anar a demanar al seu lloc de treball un augment de sou quan potser el que caldria és reduir les pretensions ihaver pagat uns préstecs per uns cotxes més modestos i no sortirtants cops a sopar. Llegeix textualment el que recomana l’estudi en quant al sistema de finançament de la inversió i per tant entén que els hi espera una legislatura magre des del punt de vista del que pretén el ciutadà que és una millora de la població i una millora en els serveis, si és que això ho ha de finançar l’ajuntament.Un altre tema important que esmenta el Sr. Traverés el consell de l’estudi que fa referència a que la única alternativa que queda és l’increment de la pressió fiscal. Veu que el pla l’únic que pretén és això. El fet que l’increment dels ingressos corrents hagi d’anar acompanyat pel manteniment dels nivells de despesa actualtampoc creu que sigui viable ja que el nivell de despesa actual anirà amunt ja que hi ha una sèrie de serveis i manteniments són difícils de contenir i per tant si això passa i com que es necessitarien majors ingressos, s’hauria de tornar a l’augment de la pressió fiscal. És una pla que tot s’acaba resumint amb una mateixa frase. Les mesures que es proposa en l’estudi,ells les posa en dubte ja que tonen a dir que totes les mesures proposades passen per la contenció de la despesa i si volen invertir hauran d’augmentar la pressió fiscal.D’això, ell entén que si s’ha d’invertir no solament s’ha d’augmentar un 12% més l’IPC, sinó que a més encara l’haurem de carregar més. El Sr. Taver manifesta que el seu grup municipal no pot donar suport a l’aprovació del pla ja que el que no poden fer és que la gestió actual de l’ajuntament es reverteixi al ciutadà que és qui va dipositar la confiança a l’ajuntament per tal que se li ofertin nous serveis. Pensa que ja que s’han gastat els diners per un estudi que hauria apostat per una altra solució, que potser és més dolorosa per un equip de govern, però que evitaria l’augment dels impostos i que seria reduir, racionalitzar, administrar i prendre decisions polítiques de gran abast. Aquesta no seria una situació per solucionar el 2003 sinó que serviria per al 2004 i així es podria seguir, ja que en definitiva, tot i que possiblement sigui part herència del passat, hi hauria d’haver una contenció de despesa fixa que l’ajuntament puguimantenir. Les altres operacions amb maquillatge només poden solucionar el problema d’un any.

El Sr. Alcalde dona la paraula al Tinent d’Alcalde Sr. Carles Martínez i Roca que respon les intervencions dels regidors i esmenta que ja suposava que aquest tema portaria problemàtica i discussió i entrarà a debatre la intervenció del Sr. Miquel. Vol deixar clar que el romanent de tresoreria no es deu a un exercici concret sinó que es va arrossegant d’un any per altre. Li recorda que a l’any 1997, el romanent de tresoreria era de 91 milions, el 98 de 93,5 milions i per tant també era obligatori fer un pla de sanejamenti en aquest cas no hi va ser. L’any 1999, el romanent de tresoreria de 138i al 2000 de 55 milions, al 2001 de 95 milions, al 2002, 120 milions. Com veuràn no és un romanent de tresoreria que apareixi negatiu a l’any 2002 o 2003 sinó que apareix molts exercicis anteriors. En l’estudi econòmic que es va realitzar a la legislatura 1995-1999, quan hi havia el Sr. Ferran Miquel a l’equip de govern, i amb data de tancament 31 de desembre de 1994 hi havia un romanent de tresoreria negatiu per un import de més de 58 milions de pessetes, per tant es té un romanent de tresoreria negatiu, com a mínim des de l’any 1994. El Sr. Martínez comenta de tots en tenen culpa ja que si la llei marca que si hi ha un romanent de tresoreria negatiu és obligatori fer un pla de sanejament i ningú fins aquest moment ho ha solucionat. Comenta també que si s’ha creat aquest dèficit no és que o hagin fet els polítics de forma artificial sinó perquè s’han donat millors serveis a la població de Sant Joan si més no aquesta ha estat la intenció de l’equip de govern d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fa referència a que el Sr. Alcalde fa 6 o 7 anys que té el sou congelat i les retribucions dels regidors quan varen entrar a l’any 1999 es van reduir pràcticament a la meitat. Respon a una altra qüestió formulada pel Sr. Ferran Miquel que l’any 2004 ens podem trobar amb un romanent de tresoreria negatiu de 250 milions de pessetes, ell confia en que a l’haver iniciat el pla de sanejament un any abans, potser quedaran tots sorpresos a l’hora de fer la liquidació. Li recorda al Sr. Miquel que en els comptes del mes de juny ja es portava una execució del 75% del pressupost, en quant a ingressos. L’altra punt que tracta el Sr. Martínez és el dels anys magres als quals ha fet referència el Sr. Miquel. El Sr. Martínez comenta que potser això és el que els hi agradaria al seu grup municipal i al grup de Convergència i Unió. El que el Sr. Miquel diu que no podran complir amb el que varen prometre a la campanya electoral,s’haurà de veure ja que quan ells prometen, tenen paraula. Pel que fa al tema del personal i del rescat de les feines externalitzades, que de moment només hi ha la neteja que l’està fent una empresa municipal. Al fer referència a la supressió de llocs de treball com planteja el Sr. Miquel, li recorda que quan es varen suprimir els llocs de jardineria el Sr. Miquel va aixecar un sidral considerable per intentar recol.locar als afectats i que suprimir llocs de treball i intentar mantenir els serveis és una mica complicat. L’altra tema que es tracta és la de suprimir festes i festetes. El Sr. Martínez no creu que facin festetes ja que creu que es fan festes ben fetes i que el que potser ells voldrien és que de cop i volta se suprimís la Festa Major, el Comte Arnau, etc. Pel que fa a renunciar a les subvencions del Pla d’Obres i Serveis, no creu que sigui la solució ja que això representa no tirar el poble endavant ja que el que s’ha de continuar fent és, fer obra racionalitzant la despesa. Amb el que sí està d’acord és amb dur a terme projectes amb imaginació que no representi cap cost per l’ajuntament. El tema del voluntarisme i la renuncia del sou per part del seu equip de govern, ho troba perfecte, però li recorda que l’any 2003, quan es van negociar els pressupostos per a l’exercici 2004 i per part del seu grup es va demanar un augment de les contraprestacions econòmiques i en canvi ara en aquests moment estan dient el contrari. Consideren que no retribuir els càrrec públics electes és una política bastant de dretes ja que això només vol dir una cosa i és que té suficients diners per mantenir-se i aquest no és el cas ja que tots treballen en una cosao altra. També considera diferent haver de portar un ajuntament endavant i haver-hi de dedicar moltes hores com fa l’equip de govern que no pas estar a l’oposició i en algun casos, no en tots, limitar-se venir al ple i a les comissions informatives prèvies al ple. Fent referència al que ha dit el portaveu del grup municipal de Convergència i Unió, que no pot votar a favor perquè s’ha de fer un pla de sanejament com cal i li demana al Sr. Traver si coneix la comptabilitat pública ( el Sr. Martínez ja diu per endavant que ell no la coneix correctament)i li remarca que el pla s’ha fet per persones que es dediquen a fer plans de sanejament per ajuntaments. Pel que fa a la intervenció del Sr. Traver que ha posat de manifest que ningú de Sant Joan veuria en tota la seva vida els 150 milions de pessetes de romanent de tresoreria negatiu, respon que tampoc no cobren 500 milions de pessetesque és el pressupost de l’ajuntament. Comenta també que segons la intervenció del Sr. Traver, ha constatat que Convergència i Unió va ser l’únic equip de govern que va fer les coses bé. Li recorda que a 31 de desembre de 1994 es va tancar amb un romanent de tresoreria de 58 milions de pessetes i ells estaven governant en aquell moment i per tant no entra en si ho varen fer be o malament sinó que ho varen fer com tots. Una cosa curiosa a la manera d’entendre del Sr. Martínez, és un comentari que ha fet et Sr. Traver quan ha fet referència a que el grup de Convergència i Unió feia nou anys que no tenia responsabilitat de govern. El Sr. Martínez li recorda que durant la legislatura de 1999 al 2003 ell va ser copartícepdel govern juntament amb l’equip d’Esquerra Republicana de Catalunya i l’any 2003 era tot just l’any passat. Si ara el Sr. Traver diu que el que llavors es feia, no li agradava, ho diu un any i mig tard. Una altra cosa que no entén és el que ha comentar el Sr. Traver de sortir a sopar.

El Sr. Traver de forma immediata, vol deixar clar que el tema de sortir a sopar el posava com exemple d’una família que té més despeses que ingressos només li queda l’opció de demanar augment de sou o bé no sortir a sopar. En cap moment ni es referia a que ell ho fes.

El Sr. Martínez en referència a l’augment de la pressió fiscal que sembla sigui la única opció que assenyala l’informe i no és així ja que en hi ha d’altres com és racionalitzar les inversions, limitar la despesa, etc. Discrepa també en el fet que la despesa vagi en augment, ja que hi ha altres possibilitats com per exemple l’alienació del patrimoni municipal. Ells han dit sempre que s’ha de tenir a concentrar els indrets dels serveis municipals i vendre els lloc buits i que no pertoquen i posa com exemple el CAP.

El regidor Sr. Ferran Miquel comenta al Sr. Martínez que ja té la mateixa habilitat de l’alcalde d’agafar-se a les paraules a les quals s’hi pot anar donant voltes. Li aclareix que li ha parlat de dinars i dietes i ha acabat amb festes i festetes i ell només li ha parlat de l’últim. En cap moment li ha dit que s’havia de suprimir una festa major, al contrari ja que dies enrere va criticar el fet que el nivell de la festa major havia baixat considerablement. Tampoc ha comentat en cap moment que s’havia de suprimir el Comte Arnau. Li recorda que el cicle del Comte Arnau el va proposar ell i per tant li agradaria que continués en el futur tot i que potser es podria reduir la despesa. El que ell demana és una moratòria. El Sr. Miquel expressa que el seu pla de sanejament no els inspira confiança ja que es basa en hipòtesi ja que un pla de sanejament no pot dir quin patrimoni ens hem de vendre sinó que ha de dir quan i com s’han de fer les accions per tal de solucionar el problema. Considera que el Sr. Martínez està molt convençut que les coses aniran bé però veu que tot i estar convençut que el pla anirà bé, avui el Sr.Martínez plega. Demana que perquè no defensa aquest pla el Sr. Alcalde que es queda. Ell no es pot creure a una persona que els hi diu que no pateixin perquè a finals d’any hauran reduït la despesa i demà se’n va. Creu que no té cap responsabilitat ja que diu que no se’n vaperquè no es veu capaç d’arranjar aquesta situació? Això és el que han arribat a pensar.

El Sr. Traver manifesta que no és el seu estil entrar en una batalla campal ni treure els ganivets. Dóna la raó al Sr. Martínez dient que no entén rés de plans de sanejament però li repeteix que no s’ha de d’ésser gaire llest per posar en un pla de sanejament que s’han de reduir despeses i augmentar els impostos. El pla de sanejament ha de dir quines despeses són prescindibles i quines es poden reduir i per tant els hauria d’aconsellar i això no és una feina que hagi de fer el polític ja que cada un d’ells tenen una ordre de prioritats i per tant creu que és molt difícil. El Sr. Traver explica que quan feia referència als 9 anys sense responsabilitat de governes referia a la responsabilitat en tasques econòmiques ja que a la passada legislatura no estava dins l’apartat d’economia i finances i tot i que donaven suport a l’equip de govern, no tenien cap responsabilitat en aquesta àrea i creu que ara no és el moment de discutir-ho i de carregar-los-hi la culpa. Els hi recorda les àrees de les quals era responsable. Creu que és veritat que no es pot donar la culpa a ningú ja que això bé des de fa anys i tothom té ganes de fer coses però si que si es fa la mitjana dels quatre anys ja ens dóna uns 122 milions de pessetes i per tant ja fa temps que es va veient i és hora que es vulgui arreglar però no està d’acord amb el remei que es vol adoptar i s’han de buscar fórmules que no siguin pròpiament els impostos ja que ell pensa que fracassarà perquè hi ha una sèrie de despeses que requereixen més despesa. Posa com exemple els serveis, el personal, etc. El Sr. Traver li replica al Sr. Martínez que el grup de Convergència i Unió no vol anys magres ja que per damunt de la voluntat electoral, els interessa que el poble funcioni i el que volen és que Sant Joan de les Abadesses sigui capdavantera des del punt de vista social, cultural, mediambiental, laboral i econòmic. La seva perspectiva és que des de fa anys, Sant Joan, perd gas i per això personalment es va presentar per intentar donar un altre impuls.

El Sr. Alcalde, no només per al·lusions del Sr. Miquel, sinó a nivell general, manifesta queaquest mandat té uns objectiusimportants que estan en el seu programa electoral i que inclou més de 100 punts que intenten complir ( els que no compleixen també els esmenten),i algun d’ells suposaran un cost i d’altres no. Els que en costin els prioritzaran i els altres que no i que no haurien d’oblidar els senyors de Convergència i Unió i del Partit dels Socialistes de Catalunya o PSOE, ja que en són bastant responsables, com és el tema de l’ensenyament que no en costarà. El Sr. Alcalde no sap si és pitjor el romanent de tresoreria negatiuque es té avui o bé el negatiu de l’any 1994 o els del 1997. Creu que si es fes una actualització d’IPC, preus, etc potser tindrien una sorpresa veient que situacions passades eres bastant pitjors que les actuals. Recorda que l’any 1995 quan varen entrar els del PSC la primera cosa que varen fer, va ser intentar tallar caps i acusar al fins llavors alcalde Sr. Gerard Costa d’una gestió amagada econòmicament parlant i d’altes coses més grosses. Aquest fet quan ells varen entra l’any 199 no varen repetir juntament amb els companys d’aquell moment de Convergència i Unió. No varen treure els cadàvers del passat perquè d’haver-n’hi, n’hi havia molts i molt importants. Quan el Sr. Martínez ha exposat el pla de sanejament d’aquest mandat, voluntàriament han frenat a l’any 1999. Demana es fixi quins han estat els anys pitjors que han condicionat enormement el mandat municipal. El Sr. Alcalde posa de manifest que els primer anys varen ser els pitjors ja que el pressupost del 1999 tenia els ingressos molt inflats i recorda que el Sr. Miquel aquí hi pot tenir una responsabilitat bastant directe. Posa com exemple la previsió dels ingressos de l’oficina de turisme que era de 4 milions de pessetes i al darrer any s’han ingressat per aquest concepte mig milió de pessetes i creu que amb això ja es constata quin va ser el primer pressupost que varen haver d’assumir ells. Els ingressos eren impossible de complir. Aquesta línia de frenar despesa que proposa el Sr.Miquel és la que no varen aplicar ells i la que ells, de forma voluntària, assumeixen com a equip de govern que per primera vegada tenen la responsabilitat de govern durant 8 anys seguits. Volen dur a terme no només els 100 punts d’accions de govern sinó 101 i que és plegat a l’any 2007 en una situació millor que la que es varen trobar quan varen entrar l’any 1999 i no obrint calaixos amb 35 milions de pessetes de factures sense consignació pressupostària ja que aquest eren els que es varen menjar el l’exercici pressupostari del 2000 i que finalment acaben condicionant els pressupostos posteriors de la legislatura. Creu que han tardat moltíssim a renunciar a les indemnitzacions que els hi pertoca. Per la feina que han fet durant aquest temps, creu que el poble de Sant Joan, ha estat massa benèvol amb ells i el que no havien d’haver fet, és cobrar ni tan sols el primer mes si la seva tendència de treball és la que han exercit fins aquest moment. Els hi retreu que no sap com gosen que fa falta més dedicació quan ells són els que potser amb més dedicació haurien d’haver començat a fer oposició, oposició constructiva com en algunes ocasions ha passat i com en algun moments també malauradament els hi ha recordat altres temps quan eren 6 a 5 que no només no feien rés sinó que no deixaven fer. Els hi recorda que ells varen heredar un pressupost en el qual hi havia una dedicació exclusiva del Sr. Alcalde i dues dedicacions parcials del Sr. Josep Miquel i del Sr. Ferran Miquel. En aquell moment, aquesta era la situació heretada i que ells varen canviar baixant les indemnitzacions i baixant les dedicacions. Creu que la dedicació que ells ofereixen a l’ajuntament, que és de moltes hores i temps, ha d’estar remunerada. Quan el Sr. Ferran Miquel ve d’una legislatura que es feien dinars a restaurant amb estrelles Michelin, i ara els hi digui que han de suprimir dietes, això els indigna perquè el Sr. Miquel podria saber molt bé que aquest és una tema a no treure perquè tots poden acabar molt esquitxats i molt especialment ell. Aquest és un tema que el varen al·ludir en el seu moment i que val mes no treure perquè els senyors del PSC hi sortirien perdent. El fet que el Sr. Traver digui que no en té culpa no és exacta ja que tot i no essent el responsable de l’àrea econòmica, va estar quatre anys aprovant factures i pressupostos. Creu que és veritat que durant les legislatures governades pel PSC, els pressupostos han estat inflats i que desprès els hi ha tocat a ells ( CiU) arranjar-ho però no sempre ja que el Sr. Martínez li ha donat la dada del 1994, quan el sou mínim interprofessional era de 63.000 ptes, hi havia una romanent de tresoreria que no tan sols no hagués pogut anar a sopar, sinó que tan sols no hagués pogut menjar car a l’hora de donar. És cert que en algunes ocasions han arreglat la situació i que en els governs del PSC s’ha incrementat el romanent negatiu i que la culpa és una mica de tots però també ha de dir que la situació en que es troben els ajuntament i concretament el de Sant Joan és perquè fa coses per sobre les possibilitatsi ens trobem en ocasions en situacions insostenibles. Això ho han fet tots i ara Esquerra Republicana ho intenta solucionar per tal que el proper alcalde d’Esquerra Republicana de l’any 2007 es trobi en una situació més fàcila l’hora de planificar els objectius del mandat municipal. Com en tantes altres coses s’han posat d’acord es pensava que el grup del PSC també ho estaria en l’intent de frenar aquesta situació i que aquesta dinàmica de 10 anys de tresoreria negativa s’havia de frenar. Ells han agafat la responsabilitat de fer-ho quan encara potser haguessin pogut trigar algun any més. Han intentat ser sincers amb les dades, per tal de solucionar la situació i si ells ho utilitzen políticament, hauran de vigilar perquè els hi pot anar en contra i per tant els hi demana que parlin de política municipal però que no parlin tan a nivell personal. Agraeixen i accepten l’aportació que fa el PSC per millorar la comptabilitat pública.

El Sr. Carles Martínez dirigint-se al Sr. Ferran Miquel, vol deixar clar que pensen continuar ambel Comte Arnau i a ells no els hi cauen els anells per dir que la resta de grups fan bé la feina. Fa esment que, segons el Sr. Ferran Miquel, el pla es basa en hipòtesi i el Sr. Martínez remarca que qualsevol pla futur es basa en hipòtesi. En referència al perquè no defensa el pla el Sr. Alcalde i el perquè el marxa per cames, li ha de dir que quan defensa el pla no ho fa com a Carles Martínez sinó que parla com a regidor d’hisenda d’un equip de govern que en aquests moment és d’Esquerra Republicana de Catalunya i que quan parla d’un equip de govern ho fa com a copartícep de les decisions que es prenen i perquè tots creuen en el que estan fent i en el seu objectiu comú. Per a ell, aquest pla de sanejament el podia haver defensar qualsevol altra regidor de l’equip de govern ja que no és un pla que planteja ell personalment sinó tot l’equip. Pel que fa a la responsabilitat del Sr. Traver li recorda que ha aprovat algun pressupost i que ell tampoc portava l’àrea d’hisenda i que se’n sent responsable com el que més i encara que no estigui a l’ajuntament, se’n sentirà responsable com a mínim fins a finals de legislatura. Quan ell s’implica en una cosa ho fa implicant-se al màxim tan pel bo com pel dolent. És cert que fa temps que es veu que els números no van bé, tant temps com des del 1994 i han tardat 10 anys a posar-hi ma, però han estat els únics que hi ha posat ma. Fa referència un intent de sanejament que es va dur a terme l’any 1998 i 1999 on es va intentar arreglar la situació amb nous crèdits. També el felicita per voler que Sant Joan tiri endavant. Pel que fa al tema de les retribucions comenta que fa uns anys hi havia un acord de les indemnitzacions tan si es treballava com no i en aquests moments des de fa cinc anys el sou d’un regidor inclòs els de l’equip de govern, no es cobren sinó assisteixen als plens i comissions. Voldria que es reflexionés sobre aquest tema, ja que de passar a cobrar retribucions per dedicacions parcials amb sous no pas massa baixos a si no s’assisteix als plens o comissions no es cobra hi va un tros.

El Regidor Sr. Traver respon a la manifestació del Sr. Alcalde quan diu que s’ha decepcionat del grup de Convergència i Unió i diu que ell també. Li manifesta que el grup de Convergència i Unió parlaria amb ells si el pla fos un pla valent. Considera que només ataquen dient que ellssón responsables quan no han dit mai que no ho fossin. Ells no diuen que no s’hagi de fer un pla de sanejament sinó que els que diuen es que no estan d’acord amb la manera de fer-ho i fent sortir fantasmes del passat. Li demana a l’alcalde que no el decepcioni tornant a dedicar temps en un discurs amb atacs personals. Li ha fet pensar en èpoques d’autoritarisme que hi va haver durant els anys 80 i 90. Considera que és més intel.ligent i hàbil per caure en aquesta línia de defensa i senzillament el que ha de fer és agafar-se en que no li donen suport.

El regidor Sr. Ferran Miquel, creu que per al·lusions també té alguna cosa a dir. Li retreu al Sr. Alcalde que ha menyspreat la seva dedicació i al fet de dir que estan a l’oposició i no treballen. Li recorda que en el ple d’investidura es varen oferir reiteradament a assumir la responsabilitat d’una àrea de l’ajuntament i ell no els hi va voler i els hi va dir que primer havien de festejar i que més endavantja ho veurien. Insisteix en que ells fan oposició tot i que al Sr. Alcalde li pot semblar que no treballen i que no es mereixen els diners i creu que ell pot dir el que vulgui però ell creu que estan treballant pel poble i intenten, cada vegada que hi ha un plantejament, millorar-lo fent propostes diferents intentant fer-los reflexionar, la qual cosa han aconseguir en alguna ocasió. Ells estan disposar a arremangar-se per tirar el poble endavant. També remarca que s’han dit falses veritats ja que ell no ha tingut mai una dedicació parcial a l’ajuntament sinó que ha cobrat una indemnització com estan cobrant els seus regidors per participació als actes de l’ajuntament i ell que sàpiga no ha entrat mai en cas restaurant amb estrelles Michelin ni a compte de l’ajuntament ni a compte privat. Considera que el seu pla es continua basant en un augment de la pressió fiscal a compte dels ciutadans i per tant ells no hi estan d’acord ja que caldria buscar altres alternatives.Ells no hi poden votar a favor.

El Sr. Alcalde no vol allargar més la discussió i manifesta que ells creuen en el pla i creu que l’ordenances per a l’any 2005 i el corresponent pressupost preveuran les conclusions que preveu el pla.

La proposta és aprovada amb els 7 vots favorables del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i amb els vots negatius dels 3 regidors del Partit dels Socialistes de Catalunya i 1 del grup municipal de Convergència i Unió.

3.- APROVACIÓ INICIAL DEL CATÀLEG ESPECÍFIC DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL PLA D´ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL.

“Atès el que estableix l´art. 50.2 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d´urbanisme, el qual determina que el planejament urbanístic ha d´identificar en un catàleg específic de les masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació i justificar les raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques que en determinen la preservació i la recuperació, d´acord amb el que estableix l´art. 47.3 de la mateixa llei.

Atès el catàleg específic de les masies i cases rurals elaborat per l´arquitecte, Sr. Ramon Fortet i Bru, el qual s´adjunta com annexe.

És pel que es proposa al Plenari Municipal, l´adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: APROVAR inicialment el catàleg específic de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable del Pla d´Ordenació Urbanística Municipal de Sant Joan de les Abadesses, el qual s´adjunta com a document annex.

SEGON: SOTMETREa informació pública el present acord mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província i en el tauler d´edictes de la Corporació, durant un termini d´un mes per tal que tota persona interessada pugui presentar les al.legacions i observacions que consideri oportunes.

TERCER: COMUNICAR el present acord a les parts interessades a fi i efectes oportuns.”

El Sr. Alcalde explica que el catàleg que es proposa aprovar es deriva de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya i concretament dels articles 47 i 50 de la pròpia Llei que preveu que el sòl no urbanitzable té un tractament especial. El catàleg es va presentar en la comissió informativa de fa un mes i intenta recollir totes les cases anteriors al 1950 que tinguin un interès per motius arquitectònics, paisatgístics o culturals. Per la seva elaboració s’han utilitzat certs filtres per tal d’interpretar la Llei d’Urbanisme ja que diu que tot el que no tingui un grau de consolidació correcte no s’ha d’incloure al catàleg. Tot i així en la fase d’exposició al públic es preveu esperar les al.legacions que hi puguin haver i fer juntament amb la regidoria d’agricultura i de medi ambient, una petita explicació al sector agrícola que és precisament el principal usuari del catàleg. Als articles 4 i 7 del catàleg es marquen els condicionants pels quals l’ajuntament podrà atorgar llicència d’obres quan la casa estigui inclosa al catàleg i també s’acaba marcant a l’article 7 quina és la filosofia per la rehabilitació del sòl no urbanitzable de Sant Joan. La vigència del catàleg és la mateixa del planejament aprovat i per tant com que s’està en fase de revisió és converteix en un document que haurà de ser sotmès dins el marc de la revisió i per tant ser incorporat tot i que ara s’aprovi per separat.La intenció és que, un cop aprovat pel ple i sigui exposat al públic es puguin recollir inquietudsespecialment per part del sector agrícola de l’ajuntament.

El regidor Sr. Traver manifesta que, tot i que ja en varen parlar en la comissió informativa, ells pensen que hi manquen masies que tot i que ara estiguin en runes però que havien tingut vida abans del 1950. Creu que si algú havia de fer el sedàs ja hi ha la Comissió d’Urbanisme tot i que ja sap que li dirà que hi ha l’antecedent d’algun poble que ho ha fet i la comissió i la denegat la proposta. Pensa que s’havien d’haver inclòs totes aquestes masiesi que s’havia d’haver ser una mica més egoista ja que a nivell d’ingressos també beneficia a l’ajuntament com per exemple els permisos d’obres. Creu que no s’han de generar noves edificacions ni destruir planes per residencies i que es pot redistribuir el territori afavorint a la pagesia i a les activitats rurals.Només ens regim per una llei i no es tenen en compte altres factors. Creu també que tot això generarà preocupació a moltes propietatsi que hi hauran moltes al.legacions i en definitiva l’ajuntament tindrà unes dificultats i problemes que si s’hagués aprofundit molt més el treball, en el fons hauria revertit en positiu a la població.

El regidor Sr. Ferran Miquel es ratifica en el que ha dit el regidor Sr. Traver i però a més hi vol afegir més coses. Esmenta que el Sr. Alcalde acaba de dir que el catàleg és un document que s’adjuntarà al projecte de Sant Joan Futur en el qual tanta esperança hi té i en el qual alguna vegada els va convidar a participar-hi i fins i tot va crear una comissió consultora de la qual ell en forma part per tal que es pogués opinar abans de prendre cap decisió i ara veuen aquest document que proposen aprovar sense que ells hagin pogut opinar. Insisteix en que es ratifica en el que ha dit el Sr. Traver però hi afegeix que és millor que en el territori hi apareguin una sèrie de cases que es poden documentar i que en el seu moment havien tingut vida i que ara perquè hagin estat abandonades per despreocupació dels seus propietaris ara no es puguin edificar. Han detectat que en el pla hi ha deficiències i errors bastant greus i possiblement hagi estat motiu de les presses per la seva redacció però creu que seria bo retardar la seva aprovació. L’altra dia ja li varen dir que donava la sensació que l’equip de govern no havia intervingut en els criteris ja que són del tècnic. Creu que hi ha propietaris que tenen fins i tot a les escriptures les cases reconegudes i que es pensaven es podien rehabilitar i ara no ho podran fer. Tal i com a dit el Sr. Traver això suposarà un enrenou que es podria haver estalviat. Creu que el millor que pot passar al territori de muntanya és portar-hi vida i per tant creu que havien d’haver anat al màxim per tal que aquestes edificacions es recuperessin i fins i tot exigir que fossin per primera residència. Creu que és millor això que no pas el que es va aprovar a la muntanya de Sant Antoni perquè en el sòl no urbanitzable ja ve regulat la tipologia de les cases que s’hi pot fet i en canvi a Sant Antoni es tracta d’una innovació al mig de la muntanya. Creu que s’haurien de replantejar l’aprovació del catàleg .

El Sr. Alcalde, respon que si desprès de dos mesos de mostra’ls-hi el catàlegara diuen que és la primera vegada que el veuen, ja no cal dir rés més. Els hi retreu que potser ho havien d’haver fet abans de renunciar a les retribucions com a regidors ja que a la darrera comissió no hi va assistir. En la última a la qual va assistir es va posar el mateix catàleg a disposició dels 11 regidors i ara diu que no l’havia vist i que ara es va amb presses. Esmenta que sí que hi ha una certa pressa en la seva aprovació ja que d’això en depèn un cert problema a tota aquella gent que estan fent algun tipus d’activitat en sòl no urbanitzable i que si no s’ordena el tema del catàleg els hi comportarà un perjudici molt important. Li diu al Sr. Ferran Miquel que té doble delicte ja que el que no pot ser que parli del tema de Sant Antoni quan aquest tema està previst en el Pla General on ellva participar indirectamenten la seva elaboració. Els que ells varen aprovar va ser una millora del que ja es preveia. Li reconeix que en el tema del catàleg han anat molt ràpid de forma voluntària ja que ens els temes importants els hi agrada anar-hi. Explica que la Comissió Provincial d’Urbanisme només ha vist els catàlegs de les poblacions de l’Escala Vallfogona del Ripollès i de la Vall d’en Bas. Detalla el nombre de cases incloses en el catàleg de cadascuna de les poblacions i explica que el 20% de les cases ( en el cas de la Vall d’en Bas) no hi varen ser incloses per part de la comissió d’urbanisme. Diu que hi ha una normativa que han d’aplicar, amb algunes excepcions que donen una via alternativa que no s’esgota encara que potser amb més dificultats. Creu també que és necessari donar més explicacions i això és el que faran amb Cooperativade pagesos i amb el sector agrícola per explicar el que és el catàleg i que en la fase d’exposició al públic podran presentar unes al.legacions i que el fet de no estar inclosos al catàleg no vol dir que no hi puguin estar mai més sinó que serà tan difícil com ho ha estat en els darrers anys. El catàleg és un filtre que s’ha de fer i hi estan incloses les que en un principi hi tenen dret i la llei les empara. El que es pot fer durant el termini d’exposició al públic, és perfeccionar el document. Creu que els tècnics redactors han fer un bon catàleg.

El Sr. Traver li diu a l’alcalde que per a ell una bona defensa és un bon atac i manifesta que els polítics haurien d’haver assentat les bases de la redacció del catàleg. El Sr. Traver li recorda que en la Comissió Informativa del mes anterior el grup municipal de Convergència i Unió varen fer esment d’una redistribució de les masies que s’havia fet fa algun any per veure si servia per incloure. En la comissió informativa celebrada el dilluns passat el Sr. Alcalde els hi va dir queno havia estat possible perquè no l’havien trobat. Li recomana que busquin be a l’ajuntament ja que segurament el trobarà. El Sr. Alcalde diu que no l’han trobat i que el personal responsable de l’arxiu tampoc. El Sr. Traver diu que quan un catàleg està tancat i quan es diu quin tipus de masia s’hi vol deixar construir i quan des de l’equip de govern sel’s hi diu que ha d’ésser aquesta, és marge de maniobra és molt petit. Insisteix en que s’han de marcat unes bases i desprès encarregar els projectes. Creu que s’haurien d’incorporar les altres edificacions i això evitaria molts problemes.

El Sr. Ferran Miquel diu que el projecte està pràcticament tancat icreu que si avui no es deixa sobre la taulaper incloure aquestes esmenes ara, difícilment el tema es pugui reconduir i que aquells que no tenen la casa inclosa, fàcilment hagin d’anar per la via de l’estudi de detall i així se’ls hi complica la vida a persones que històricament són propietaris d’una edificació que es podia edificar. Per altra banda s’agafa al que ell ha dit de que durant el temps d’exposició al públic s’aprofitarà per perfeccionar el projecte tot i que ell creu que abans de portar-lo a la Comissió Provincial d’Urbanisme s’hauria d’intentar arribar a incloure les cases que es poden documentar. Remarca que està parlant de cases, no de cabanes, amb superfícies superiors als 50 m2 per planta, de la mateixa manera que s’hauran d’incloure cases que estan edificades i no hi consten i les que són evident i que tenen un accés directe sense necessitat d’obrir noves pistes. Creu que aquest fet suposaria portar vida a la muntanya, ja que si no és així és difícil mantenir el paisatge. Remarca que s’han d’evitar les urbanitzacions i s’ha de mantenir la vida en el territori.

La proposta és aprovada amb els 7 vots favorables dels regidors del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i els 4 negatius dels regidors dels grups municipals del Partit dels Socialistes de Catalunya i Convergència i Unió.

4.- APROVACIÓ DE LA DIVISIÓ EN PROPIETAT HORITZONTAL I DECLARACIÓ D’OBRA NOVA DE L’IMMOBLE UBICAT A LA CTRA. CAMPRODON, NÚM. 6 / CARRER MESTRE SERRAT, 2 I APROVACIÓ DE LA SUCCESSIÓ DE LA PLANTA BAIXA I PLANTA PRIMERA D’AQUEST IMMOBLE AL SERVEI CATALÀDE LA SALUT DEL DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

“Atès que el Centre d’Assistència Primària es troba ubicat en un immoble municipal, situat a la Ctra. de Camprodon, núm. 8 / Carrer Mestre Serrat, núm. 2 de Sant Joan de les Abadesses.

Atès que en la planta baixa d’aquest immoble s’hi troben ubicats els consultoris municipals, actualment Centre d’Assistència Primària (CAP).

Atès que l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses any rera any, ha assumit totes les despeses i costos originats en motiu del manteniment d’aquest immoble, per tal de prestar el servei del Centre d’Assistència Primària, tenint en compte que anualment s’han rebut unes contraprestacions econòmiques per part del Servei Català de la Salut, d’acord amb les clàusules addicionals al conveni establert entre el Servei Català de la Salut i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, en data 15 de setembre de 1999, per les prestacions assistencials i manteniment del centre.

Atès que tot i rebre les contraprestacions esmentades per part del Servei Català de la Salut, aquest servei genera unes despeses excessives i deficitàries per l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i considerant que aquesta competència no recau sobre l’Administració Local.

És pel que es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

A C O R D S :

PRIMER.- APROVAR la divisió horitzontal i declaració d’obra nova de l’immoble ubicat a la Ctra. de Camprodon, núm. 6 / Carrer Mestre Serrat, núm. 2, propietat de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses amb la descripció següent:

• Edifici inscrit en el Registre de la Propietat de Puigcerdà, en el tom 767, llibre 38è. de Sant Joan de les Abadesses, foli 132, finca número 596-N, inscripció 7ª, que segons dades registrals hi consta una superfície d’uns 380 m2 i d’acord amb l’informe emès pel tècnic municipal, Sr. Ramon Soler i Plana, de data 25 d’octubre de 2004, les superfícies i els percentatges de participació són els següents:

planta	escala	local	locals	total planta	terrassa.
Baixa	39,29m2	298,17 m2	43,38028%	337,46 m2	0,00 m2
Primera	39,29m2	257,19 m2	37,41816%	296,48 m2	40,98 m2
Segona	39,29m2	131,98 m2	19,20156%	171,27 m2	0,00 m2
	117,82 m2	687,34 m2	100%	805,21 m2	40,98 m2

SEGON.- APROVAR la successió del Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya en la titularitat de la planta baixa i planta primera de l’edifici de titularitat municipal ubicat a la Ctra. de Camprodon, núm. 6 / Carrer Mestre Serrat, núm. 2, la descripció dels quals s’ha detallat en el punt anterior, en tant i quant els serveis de dispensari municipal, que fins ara ha vingut prestant l’Ajuntament, seran assumits per l’indicat Servei Català de la Salut i prestats en l’immoble de referència com a Centre d’Assistència Primària, mantenint aquestes instal.lacions, el caràcter de domini públic per la seva vinculació al servei de la sanitat pública.

TERCER.- EXIGIR que abans de 2 anys a partir d’efectuar aquesta successió i atenent-nos als criteris de planificació del Departament de Salut, es faci la inversió a la primera planta i es consolidi el forjat i accessos de la segona planta.

QUART.- FACULTAR al Sr. Carles Bassaganya i Serra, alcalde-president, o a qui legalment el substitueixi en supòsits d’absència o malaltia, per a què atorgui i formalitzi els documents necessaris per l’execució de l’acord anterior.”

El Sr. Alcalde fa referència a que quan parlava del tema econòmic, ha citat el cas que aquest no és un tema de competència municipal i que el manteniment del local acaba portant una despesa de mantenimentper l’ajuntament . Considera que aquest és un pas important per tal de resoldre parcialment la situació per tal de millorar la prestació sanitària a més que s’hi acabaria perdent, enguany, quasi 20 mil euros. El dèficit que comporta aquest servei es ve arrossegant des de fa molts anys ja que la prestació que rebia l’ajuntamentera de 6000 l’any 1999euros i l’any 2000 es va aconseguir quasi triplicar-la passant a 18.000 euros i fins arribar als 24.000 euros. Tot i així l’explotació del servei suposa una aportació municipal. Amb la finalitat de dur a terme aquesta actuació, ja es va avisar el passat mes de març als llogaters de la Nova Llau que havien de cessar l’activitat . Dona compte que el responsable de planificació Sr. Blacells visitarà Sant Joan per explicar els serveis que tindrem i fins a quin any es duran a terme.Des d’un punt de vista econòmic i social creu que aquesta és una acció important i que estan contents de poder-la plantejar al plenari municipal.

El regidor Sr. Traverexplica que donarà suport a la propostatot i que tal i com li va comentar recomana a l’ajuntament que a l’hora d’establir els convenis estiguin al cas ja que si els serveis es privatitzen es pugui continuar garantint el servei.

La proposta és aprovada per unanimitat de tots els assistents.

5.- MOCIÓ SOBRE LA LLEI DE PROTECCIÓ D’ANIMALS.

“Tenint en compte el que estableix la Llei 22/2003, de 4 de juliol de protecció d’animals i la declaració de principis exposats en la mateixa, on es consideren els animals com a organismes dotats de sensibilitat psíquica, a més física i per tant mereixedors d’uns drets propis de la seva condició animal.

Atès que aquesta llei té per objecte establir les normes generals per a la protecció i el benestar dels animals que es troben de manera permanent o temporal a Catalunya, amb independència del lloc de residència de les persones propietàries o posseïdores d’aquests.

Atès que es vol assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, afavorint una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.

Atès que els animals són éssers vivents amb moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent-se bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar. I ningú no ha de provocar sofriments o maltractaments als animals o causar-los estats d’ansietat o por.

Atès que l’Ajuntament de Barcelona fou el primer Ajuntament que proclamà per unanimitat, el 23 d’octubre de 1988, la Declaració Municipalper a la Defensa i els Drets dels Animals, on el seu primer article manifesta que ”Tots els animals sigui quin sigui la seva espècie, tenen dret a ser respectats, no han de ser víctimes de maltractaments, esforços desmesurats, espectacles violents ni actes cruels que els comportin patiments físics o psíquics.

Vistes les diferents actuacions realitzades en aquest sentit per l’Ajuntament de Barcelona.

Atès que l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses és sensible en aquest tema i conscient de que s’han de preservar els principis ètics, socials i mediambientals i amb el respecte a no ocasionar patiment innecessari als subjectes protagonistes del medi i als animals.

Atès que d’entre els animals que s’exhibeixen en els circs, hi figuren animals salvatges.

Considerant que el procés d’aprenentatge per fer actuacions dels animals salvatges, en circs o activitats similars, hagin nascut amb captivitat o no, és difícil. Ja que normalment han d’aprendre a fer unes coses que inicialment ells no han de fer, i per tant pot comportar un patiment físic i psíquic en aquest sentit.

Per tot això, és pel que es proposa al Ple de la Corporació, l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- MANIFESTAR el suport de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a la declaració de principis exposats en la nova llei de protecció dels animals 22/2003, de 4 de juliol, en considerar els animals com a organismes dotats de sensibilitat psíquica, a més de física.

SEGON.- REITERAR el compromís de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses amb els principis ètics, socials i mediambientals i amb el respecte a no ocasionar patiment innecessari als subjectes protagonistes del medi i els animals.

TERCER.- DECLARAR que aquesta Corporació és contraria a l’exhibició d’animals salvatges dels circs o altres activitats que es vulguin realitzar al nostre municipi.

QUART.- COMUNICAR el present acord a l’Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA), a l’Ajuntament de Barcelona i a les parts interessades, a fi i efectes oportuns.”

El Sr. Alcalde cedeix la paraula a la regidora Sra. Roser Sala la qual explica que la moció ha estat presentada a petició d’un grup d’habitantsde Sant Joan i varen creure oportuna passar-la pel Ple ja que els animals mereixen dignitat, especialment els que estan fora dels seus hàbitats naturals.Han agafat com exemple el de l’ajuntament de Barcelona i demana que altres ajuntaments adoptessin el mateix acords en referència a les exhibicions que es fan amb els animals i entendre que hi ha altres maneres de divertir-se.

La proposta és aprovada per unanimitat de tots els assistents.

6.- APROVACIÓ RATIFICACIÓ ACORD ADOPTAT PER LA JUNTA DE GOVERN LOCAL DE 27 DE SETEMBRE DE 2004, RELATIU A L’Aprovació DEL conveni formalitzat entre el Consell Comarcal del Ripollès i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, pel suport al Pla Local de Joventut.

“Atès l’acord adoptat per la Junta de Govern Local, en sessió ordinària, celebrada en data 27 de setembre de 2004, el qual diu literalment el següent:

“Atesa la comunicació de la Secretaria General de Joventut en la qual es deixa constància de la quantitat prevista a atorgar a aquest ajuntament per a dur a terme diferents programes del Pla Local de Joventut.

Atès que per la recepció de l’esmentat ajut és necessària la signatura del conveni que es presenta a la Junta de Govern Local i que s’ha de signar per part de l’Ajuntament i del Consell Comarcal del Ripollès

La Junta de Govern Local, per unanimitat de tots els membres assistents, adopta els següents

ACORDS:

PRIMER.- APROVAR el conveni a subscriure entre el Consell Comarcal del Ripollès i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses de suport al Pla Local de Joventut de Sant Joan de les Abadesses.

SEGON.- FACULTAR tan àmpliament com en dret fora menester al Sr. Alcalde per a la signatura del conveni.

TERCER.- RATIFICAR el present acord en la propera sessió que celebri el plenari municipal.

QUART.-.- Comunicar el present acord a les parts interessades comunicant-los que aquest acte esgota la via administrativa i podrà interposar recurs contenciós administratiu en el termini de 2 mesos, comptat a partir de la recepció de la present notificació, d’acord a l’article 58 de la Llei de la jurisdicció Contenciosa Administrativa, o bé potestativament recurs de reposició en el termini d’1 mes davant el mateix òrgan que ha dictat la present resolució.”

Atesa la necessitat que aquest acord de la Junta de Govern Local sigui ratificat pel Plenari Municipal, tal i com estableix el seu punt tercer.

És pel que es proposa al Plenari Municipal, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: RATIFICAR l’acord adoptat per la Junta de Govern Local, en sessió ordinària celebrada en data 27 de setembre de 2004 i APROVAR el conveni a subscriure entre el Consell Comarcal del Ripollès i l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses de suport al Pla Local de Joventut de Sant Joan de les Abadesses.

SEGON: COMUNICAR el present acord al Consell Comarcal del Ripollès i a les parts interessades, als efectes del seu coneixement i oportuns.”

El Sr. Alcalde cedeix la paraula a la Tinent d’Alcalde Sra. Eva Bartrina.

La Sra. Bartrina dóna compte que es tracta de formalitzar el conveni entre l’ajuntament i el Consell Comarcal en referència al Pla Comarcal Jove que tenim desde fa anys i que des de la Secretaria General de Joventut se subvenciona el pla amb unes bonificacions. Qui gestiona les gestions és el Consell Comarcal. Sempre s’ha fet d’aquesta manera tot i que ara s’exigeix la formalització del conveni que ara es proposa ratificar ja que per un tema de terminis, es va aprovar per Junta de Govern Local de data 27 de setembre.

La proposta és aprovada per unanimitat de tots els membres assistents.

7.- APROVACIÓ RATIFICACIÓ DECRET D’ALCALDIA NÚM. 93 DE DATA 1 D’OCTUBRE DE 2004, RELATIU AL CESSAMENT DE LA SRA. CARME RODRÍGUEZ BUXEDA, COM A RESPONSABLE DEL REGISTRE CIVIL D’AQUEST MUNICIPI I PROPOSTA DE NOMENAMENT DE LA SRA. ANNA BATLLE I CUADRADO, COM A RESPONSABLE DEL REGISTRE CIVIL DE SANT JOAN DE LES ABADESSES.

“Atès el Decret d´Alcaldia dictat en data 1 d’octubre de 2004, el qual diu literalment el següent:

DECRET

Atès que el nomenament de secretaris de jutjats de pau de municipis de menys de 7000 habitants correspon al Plenari.

Tenint en compte que la nostra població forma part i és alhora seu de l’Agrupació de Jutjats de Pau núm. 23 i que l’oficial de justícia d’aquesta agrupació és nomenat Secretari del Jutjat de Pau pel propi Departament de Justícia.

Atès que, no obstant això, la gestió del registre civil es porta directament des de l’Ajuntament.

Atès que per acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament de data 4 de maig de 1998, es va proposar a la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el nomenament de la Sra. CARME RODRÍGUEZ BUXEDA, auxiliar administrativa de l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, com a responsable del Registre Civil d’aquest municipi.

Atès que d’acord amb l’escrit formulat per la Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia, de data 4 de juny de 1998, van acusar recepció de l’escrit de nomenament de la Sra. CARME RODRÍGUEZ BUXEDA, com a responsable del Registre Civil d’aquest municipi.

Atès que la Sra. CARME RODRÍGUEZ BUXEDA, es troba en situació de baixa, la qual pot ser prolongada per un termini llarg, degut a la seva situació de baixa i en vistes d’una propera maternitat.

Atès que és necessari cessar a la persona que actualment està nomenada com a responsable del registre civil d’aquest municipi i procedir al nomenament d’una nova persona que desenvolupi aquest càrrec per via d’urgència.

Per tot això, és pel que

HE RESOLT:

PRIMER.- CESSAR a la Sra. CARME RODRÍGUEZ BUXEDA,com a responsable del Registre Civil d’aquest municipi, tenint en compte les causes exposades anteriorment.

SEGON.- PROPOSAR a la Sra. ANNA BATLLE I CUADRADO, auxiliar administrativa de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, com a responsable del Registre Civil d’aquest municipi.

TERCER.- COMUNICAR el present acord a les parts interessades, als efectes del seu coneixement i per tal de donar-los un tràmit d’audiència mínim de 10 dies, per formular observacions o al.legacions en relació al present acord.

QUART.- COMUNICAR el present acord a la Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, als efectes del seu coneixement i oportuns.

CINQUÈ.- RATIFICAR aquesta resolució en la propera sessió que celebri el Ple de la Corporació.

Sant Joan de les Abadesses, 1 d’octubre de 2004.

L’alcalde

Carles Bassaganya i Serra”

Atesa la necessitat que aquest Decret d’Alcaldia sigui ratificat pel Plenari Municipal, per tal de fer efectiva la resolució del mateix.

És pel que es proposa al Plenari Municipal, l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: RATIFICAR el Decret d’Alcaldia número 94 de data 1 d’octubre de 2004 i APROVAR el cessament de la Sra. Carme Rodríguez Buxeda com a responsable del registre civil d’aquest municipi pels motius exposats i PROPOSAR el nomenament de la Sra. Anna Batlle i Cuadrado com a nova responsable del registre civil de Sant Joan de les Abadesses.

SEGON: COMUNICAR el present acord a la Direcció General de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i a les parts interessades, als efectes del seu coneixement i oportuns.”

El Sr. Alcalde dona compte de la situació en que es troba la Sra. Carme Rodríguez, de baixa de maternitat, cal fer una reestructuració pel que fa la responsabilitat del Registre Civili es proposa sigui una altra persona de l’ajuntament i en aquest cas l’auxiliar administrativa de l’ajuntament Sra. Anna Batlle.

El Sr. Traver demana si quan la persona que actualment està de baixa tornarà a ocupar el càrrec. El Sr. Alcalde diu que no s’ha contemplat que no sigui així però tampoc al contrari i que ja es veurà quan la Sra. Carme Rodríguez es reincorpori ja que com ell sap les baixes per maternitat dels funcionaris s’allarguen més temps.

El Sr. Traver demana si es percep algun import per aquesta feina, contestant-li entre el Sr. Alcalde i Secretària de la Corporació que sí i que són aproximadament uns 60 € al mes. El Sr. Traver comenta que si quan torni la persona que ara es cessa s’ho prendrà com una discriminació pel seu estat de maternitat. La Secretària explica que segons li varen dir d’una consulta al Departament de justícia, el nomenament no es podia fer provisional i que s’havia de fer mitjançant un cessament i que quan s’incorporés aquesta persona s’havia de fer el mateix tràmit.El Sr. Traver insisteix en que si no s’ha previst una reincorporació, ell ho entén un clar intent de discriminació. El Sr. Alcalde també insisteix en que és un tema que no s’han platejat i que creu que si fins ara ha fet aquesta feina, quan es reincorpori, la continuarà fent però que no li faci dir una cosa que no sap. El Sr. Raimon Traver diu que si la intenció no és la de canviar a la persona quan es reincorpori i que es tracta d’una paraula jurídica ( cessament) i que el departament de justícia així ho demana votarà a favor.

La proposta és aprovada per unanimitat de tots els assistents.

8.- MOCIÓ SOBRE LA CRISI DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL A LA COMARCA DEL RIPOLLÈS.

A finals dels anys setanta i a la dècada dels vuitanta el sector industrial tèxtil de la comarca del Ripollès, una de les activitats econòmiques més importants, va patir una duríssima crisi amb el cessament de gran part de les empreses i la pèrdua irrecuperable de llocs de treball.

Les indústries del sector que van sobreposar-se a aquella situació tornen a patir una situació molt greu que posa en perill la seva subsistència. Ja és un fet el tancament de diversos centres de producció a la comarca i l’acolliment d’altres a les mesures de protecció en vigor. El futur és molt incert per a les poques indústries tèxtils que mantenen la seva activitat i que sostenen un mercat de treball pròxim al miler de llocs de treball directes.Els efectes de la crisis actual del sector poden ser, doncs, devastadors per aquesta comarca.

El nostre municipi ha estat afectat d’una forma molt directa amb aquesta crisi tèxtil, tenint en compte que una part molt important de la població treballa i treballava a la indústria tèxtil i que malauradament fa poc temps varem patir el tancament d’una empresa d’aquest sector.

Cal buscar de forma immediata solucions en aquest sentit i considerar que el Ripollès és una comarca dotada amb característiques pròpies, i que a més de la necessitat de buscar solucions per la crisi del tèxtil, és convenient efectuar un estudi urgent de la reindustrialització de la comarca i buscar nous incentius territorials per la indústria: nous programes per la promoció del turisme, de les indústries agroalimentàries, etc; fomentar indústries punteres que permetin l’arrelament de joves; incloure la comarca en els programes de Fons de Cohesió, ja que actualment es troba per sota de la mitjana gironina i catalana, havent estat l’any 2003, la única comarca de l’actual província amb creixement negatiu.

Per tot això, és pel que es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- DEMANAR al Departament de Treball i Indústria la formulació i l’execució immediata d’un pla de reindustralització de la comarca, per buscar solucions a la crisi actual de la indústria tèxtil i el compromís de dur a terme de forma immediata el mateix.

SEGON.- DEMANAR al Departament de Treball i Indústria, l’aplicació d’un reequilibri territorial pel sector de la indústria i l’aplicació de nous programes per la promoció turística i les indústries agroalimentàries, per tal de poder buscar sortida amb altres activitats paral.leles al sector primari.

TERCER.- DEMANAR la concessió d’ajuts específics pel sector tèxtil i per d’altres activitats industrials alternatives que es troben en situació similar.

QUART.- DEMANAR també la concessió d’ajuts específics per a d’altres sectors d’activitat econòmica que puguin ser alternatives al sector industrial.

CINQUÈ.- DEMANAR la celebració d’una reunió urgent amb el conseller de Treball i Indústria per a poder exposar la greu situació del sector tèxtil a la comarca i les seves repercussions.

SISÈ.- COMUNICAR el present acord al Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, al Consell Comarcal del Ripollès,i a les parts interessades, a fi i efectes oportuns.

SETÈ.- PRENDRE aquest mateix acord en cada tancament que hi hagi d’empreses tèxtils de la comarca, per tal de sensibilitzar a les administracions de la situació que queda la comarca i la vila en particular, en perdre aquest tradicional sector d’ocupació laboral.

El Sr. Alcalde dona compte que amb el present punt sorgit del darrer Consell d’Alcaldes i amb els retocs del Sr. Raimon Traver, per adaptar-la a Sant Joan de les Abadesses, es proposa manifestar la preocupació i demanar al govern l’aplicació d’unes línies adequades per tal que els prop de 1000 llocs de treball, tinguin un tractament especial .

El Sr. Traver intervé manifestant que arrel de la crisi del tèxtil , han de ser més ambiciosos i s’ha d’intentar la reindustrialització i revitalització de la comarca del Ripollès. El Sr. Traver recordaal Sr. Alcalde que també comença a ser un veterà en aquest ajuntament i que al ple del mes de maig li va fer una pregunta sobre el tèxtil al Ripollès i ell li va contestar que havia parlat amb una persona que coneixia molt bé el tema i que no calia preocupar-se per tot el tèxtil sinó només per una part que ara ja ens ha tocat.

El regidor Sr. Ferran Miquel dona compte que el seu grup està d’acord amb la moció i aprofitant que es toca el tema del tèxtil i que Sant Joan hi ha sortit afectat demana a l’ajuntament que comenci a treballar en l’inventari d’aquells espais industrials que han quedat buits i recuperar-los com el que són, zona industrial. El Sr. Alcalde diu que aquest és un tema que es té en compte amb els tècnics redactors del planejament i fa referència especial al sector de la Cotolla, tot i que el Sr. Miquel li explica que no només es refereix a aquest espai sinó als espais industrials tèxtils que avui estan en desús.

El Sr. Alcalde explica, que tot i que no es recull en la moció, demanaria que s’afegís que la resta de poblacions l’aprovessin en el proper ple que celebrin.

La proposta és aprovada per unanimitat de tots els membres assistents.

9.- INFORME ÀREES DE GESTIÓ.

El Sr. Albert Roqué dona compte que el proper dia 20 de novembre i al saló de sessions, l’ajuntament vol retre homenatge als campions santjoanins que durant la temporada 2003 -2004 han aconseguit fites importants. Han fet un recull d’informació on han pogut comprovat que hi ha un total de 14 esportistes distingits. Un segons punt esportiu del qual vol donar compte, és dels contactes que han mantingut amb el Barça i més concretament amb el seu jugador Sr. Enric Massip per tal que l’estiu vinent es pugui celebrar a Sant Joan un campus multi esportiu. Un altre punt que també ressalta és que l’ajuntament de Ripoll, enguany ha recuperat la cursa internacional d’atletisme de fons del Ripollès i en la qual s’ha intentat col.laborar al màxim i que la cursa entrés el màxim dins el terme de Sant Joan tot i que enguany per manca de temps i modificació de circuit no ha pogut entrar més que fins a l’entrada del pont on tornarà a girar. De cara a l’any vinent s’han compromès a treballar-hi per entrar-hi més. En quan a l’associacionismefa referència que el proper mes de novembre es decidirà qui passa a ocupar el local de l’edifici de l’antiga cooperativa Comamala.

El regidor Sr. Albert Julve dona compte que en la mateixa data de celebració del pla s’han iniciat les obres d’arranjament de la carretera de Santigosa que estava en unes condicions molt dolentes. Les obres consistiran en arranjar els trams que estan molt malament i desprès s’hi farà una capa d’asfalt per sobre i si no queda bé se’n farà una segona. Es preveu que al mes de març o abril l’obra estigui acabada.

La Tinent d’AlcaldeSra. Elisabet Regué explica que la setmana passada ja es va saber la població que serà la capital de la cultura catalana 2005 que va ser Amposta. No obstant això la candidatura de Sant Joan ha servit per veure els punts més febles amb els quals es partia i també els que eren més forts. L’ajuntament creu que per a l’exercici 2007 s’ha de tornar a presentar la candidatura modificant el sistema. Dóna compte que s’han iniciat els cursos de català per a dones principalment marroquines i el dissabte s’intentarà començar el curs per a homes.

La Tinent d’Alcalde Sra. Roser Sala dóna compte que el proper dia 14 de novembre es durà a terme la setmana de la mobilitat sostenibilitat i que es duran a terme un seguit d’activitats durant tota la setmana principalment a les escoles. Explica també que s’han dut a terme l’arranjament d’algunes voreres per la supressió de barreres arquitectòniques i també està previst posar un aparcament de bicicletes. També esmenta la caminada i bicicletada que es durà a terme entre Ripoll i Sant Joan que s’acabarà a l’Estació de Sant Joan amb una petita festa. Dona compte de l’estudi que s’està duent a terme des de la regidora de medi ambient per tal d’esbrinar la manera més factible de fer la recollida orgànica ja que el Consell Comarcal es en hi va oferir una tot i que l’ajuntament creu que és una proposta que cal estudiar detingudament. Per últim agraeix a la Societat de Pesca El Pirineu el seu ajut per la neteja d’objectes sota els ponts que es va fer ara fa quinze dies i que aquesta actuació es va dur per iniciativa pròpia.

10.- DONAR COMPTE DELS DECRETS D’ALCALDIA SEGÜENTS: DEL NÚMERO 84 AL 94 DE 2004.

• Decret d’alcaldia núm. 84 de 20 de setembre de 2004, relatiu a l’ordenació de la modificació del pressupost núm. 8/2004, per generació de crèdit per import de 6.000 Euros, amb motiu d’una subvenció de la Diputació, per la substitució del paviment i arranjament de les pistes de tennis de la zona esportiva.

• Decret d’alcaldia núm. 85 de data 20 de setembre de 2004, relatiu al nomenament dels vocals de la mesa de contractació de les obres de reforma del magatzem ferroviari per adaptar-lo a alberg de joventut.

• Decret d’alcaldia núm. 86 de data 22 de setembre de 2004, relatiu al nomenament com a dipositària accidental de la Sra. Anna Maria Fernández i Olivares del dia 20 de setembre fins al 12 d’octubre de 2004, ambdós inclosos.

• Decret d’alcaldia núm. 87 de data 1 d’octubre de 2004, relatiu a l’encàrrec a l’emrpesa Geoservei, S.L., d’un estudi geotècnic per a la formació d’un vas de la piscina a la zona de la Coromina del Bac.

• Decret d’alcaldia núm. 88 de data 1 d’octubre de 2004, relatiu a la compensació del deute pendent de Fecsa Endesa per import de 3.391,92 € amb el deute pendent de l’Ajuntament per import de 5.399,28 €.

• Decret d’alcaldia núm. 89 de data 4 d’octubre de 2004, relatiu a l’encàrrec a l’empresa “Garcia @Massan Eda, peritaciones y proyectos, S.L.”, de la redacció dels projecte de gas de la caldera, del projecte elèctric i del projecte de calefacció, del magatzem ferroviari per adaptar-lo a una instal.lació d’alberg de joventut.

• Decret d’alcaldia núm. 90 de data 5 d’octubre de 2004, relatiu a la concessió al Sr. Óscar Vallejo i Marcelo, actuant en nom i representació de Gas Natural, SDG, d’una llicència municipal d’obres per portar a terme les obres d’escomesa de gas de l’empresa Elyo Sant Joan AIE, ubicades a la Colònia Jordana.

• Decret d’alcaldia núm. 91 de data 4 d’octubre de 2004, relatiu a la compensació del deute pendent d’aquest Ajuntament per un import de 1.122,48 €, amb el deute pendent de l’empresa Alt Ter – Centre d’Educació Ambiental, per un import de 684,97 €.

• Decret d’alcaldia núm. 92 de data 4 d’octubre de 2004, relatiu al nomenament dels vocals de la mesa que han de valorar el concurs per a l’adjudicació del local municipal de la Plaça Comamala per a ús d’entitats i associacions.

• Decret d’alcaldia núm. 93 de data 1 d’octubre de 2004, relatiu al cessament de la Sra. Carme Rodríguez i Buxeda, com a responsable del registre civil i nomenament de la Sra. Anna Batlle i Cuadrado, com a nova responsable.

• Decret d’alcaldia núm. 94 de data 20 d’octubre de 2004, relatiu a la compensació del deute pendent d’aquest Ajuntament per un import de 814,72 € amb el deute pendent de l’empresa Comunical, S.A. per un import de 4.061,90 €.

El Sr. Alcalde dona compte de la llicència concedida a l’empresa Elyo de Sant Joan que normalment es dona per acord de la Junta de Govern Local però per un tema de terminis es va donar per urgència.

El Sr. Alcalde abans de passar al següent punt i per tal que no hi hagi problemes d’incompatibilitat, li agradaria cedir la paraula al Sr. Carles Martínez, per tal de contestar les preguntes que va fer el grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya en l’ultima sessió plenària.

El Sr. Carles Martínez en resposta a la pregunta sobre les obres de la cruïlla de la Rodona, explica el següent:

En data 13.5.2004 s’entra una instància sol.licitant llicènica municipal d’obres, per la construcció de dos habitatges unifamiliars adosats a la Ctra. d’Olot, núm. 2.

En data 31.5.2004 La junta govern local sol.licita documentació per tal de donar la corresponent llicència d’obres, en base a l’informe emès pel tècnic.

El dia 14.6.2004 La Junta de Govern Local atorga la llicència municipal d’obres, en base a l’informe favorable emès pel tècnic municipal, Sr. Ramon Soler, amb una condició particular: presentar 2 copies projecte complert i visat incorporant modificacions aportades.

En data 10 d’octubre de 2004 es troben l’arquitecte Joan Pujades i el tècnic municipal Sr. Ramon Solerper tal de concretari quedar que en de dies començaven estructura. Els que acabaran la coberta de l’obra de la Cra. Camprodon, 38 són els que faran aquesta estructura.

El problema que ha deixat aturades les obres fins ara era de topogràfic, concretament dels nivells de rebaix.

Aquesta setmana es farà l’acta de replanteig i es tornaran a iniciar les obres.

El Pla General interpreta aquesta zona, com a zona urbana no desenvolupada. Si no hi ha fonaments jurídics en contra, quan l’interessat va demanar la llicència municipal d’obres no se li podia negar, ja que sinó podria interposar un recurs contenciós.

Aquestes obres no estan parades, el promotor ha manifestat un error en la ubicació de la casa en el projecte a l’ajuntament i tornaran a demanar una altre llicència d’obres.

El Sr. Alcalde dóna la paraula a la Sra. Roser Sala per tal que doni resposta al puntel qual feia referència a la Vila Vella i per tal quan cosa respon que:

• Amb la voluntat de millorar la vila vella i fer espais més atractius, varem comunicar en una reunió amb l’Associació de Veïns de la Vila Vella, que durant dos mesos d’estiu realitzaríem la prova de peatonalitzar parcialment la plaça Major.

• No es va tallar el trànsit de la Vila Vella, sinó que es va restringir l’aparcament, des del dia 15 de juliol al 15 de setembre. Durant aquests dies, al matí es podia circular i parar momentàniament a la plaça, sobretot pensant amb la càrrega i descàrrega, tant per clients com per proveïdors. A la tarda i partir de les 14:00 hores i durant la resta del dia, es tancà l’accés pel carrer Major i només es podia circular per la plaça amb la finalitat d’accedir als altres carrers mitjançant el carrer Ferrer i Olzina i es prohibir l’aparcament. Per tant l’accés rodat de vehicles era permès durant tot el dia amb l’opció de passar per altres carrers, que no són el Carrer Major.

• L’Ajuntament valora positivament la iniciativa duta a terme en aquest sentit, tot i que aquest tema s’haurà de valorar en un temps futur, doncs es volen aconseguir i s’han aconseguit com objectius:

• Oferir una qualitat de vida als veïns de la Vila Vella, evitant durant aquests mesos i com a prova, el trànsit rodat i conseqüentment els sorolls i fums molestos que això comporta.

• Aconseguir que els espais del centre històric siguin més atractius, fent una política de peatonalització de la Vila Vella i que tant els veïns de la nostra població com els turistes, puguin passejar i gaudir de l’entorn de la Vila Vella de forma tranquil·la.

• Potenciar la Vila Vella amb l’organització d’activitats culturals. Detallant les activitats realitzades durant aquests mesos que són:

“Activitats Plaça Major"

Dia:18 de juliol

Activitat:Animació infantil

El singlot Festa de l’aigua

Lloc:Plaça major

Hora:6 de la tarda

Dia:dissabte 31 de juliol

Activitat:IX Cicle representacions del mite del comte Arnau

Arnau Infantil

Lloc:Plaça major

A les 11 del matí, Llegendes del cavaller d'Espinzella,

A 2/4 de 6 de la tarda Xalem

Dia:Cada dilluns del mes d’agost

Activitat:VISITES GUIADES PER LES FONTS DE SANT JOAN

Lloc:Sant Joan de les Abadesses

Hora:a les 5 de la tarda

Durada:2 hores

Dia:del 3 d’agost a l’1 de setembre

Activitat:IX Cicle representacions del mite del comte Arnau

VISITES ESCENIFICADES NOCTURNES

Lloc:Vila vella

Hora:a les deu de la nit

Dia:14 d’agost

Activitat:PATAC

Lloc:Plaça major

Hora:A 2/4 de 8 de la tarda taller de dansa

tradicional

A les 10 de la nit concert de música tradicional amb el grup “ L’ESPARDENYA”

Dia:27 d’agost

Activitat:CONCERT ENTREGIRATS I ESPARRECATS

Lloc:Plaça Major

Hora:2/4 de dotze de la nit

El Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Albert Julve per tal que respongui a la pregunta formulada pel grup municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya la qual feia referència al sector de Can Crehuet i explica que:

L’obra de can Crehuet està parada per haver tingut un problema amb el subsòl, en concret amb els nivells de fonamentació dels murs que resten. Per a poder realitzar els fonaments al nivell que requereix, cal un màquina específica que en vilanova te treballant en un altre lloc. És previst que d’aquí unes dues o tres setmanes aquesta màquina estigui disponible i es reiniciïn les obres, segons ens han informat de la pròpia empresa. Llavors es qüestió d’algunes setmanes (4, 5, 6 ...) la seva finalització, tot lligat amb la qualitat de les terres on s’ha previst la fonamentació.

En sessió ordinària celebrada pel Ple de l’Ajuntament, en data 27 de setembre de 2002, es va aprovar el projecte bàsic i executiu d’obertura, pavimentació i infraestructures del vial de connexió del cas antic amb la carretera C-26, d’un import total de 180.904,09 euros, redactat per part del Sr. Lluís Jordà i Sala.

Que en l’esmentat projecte s’afectava una superfície de 463,10 m2. de propietat de la Sra. Carme Dotras, els quals van ser cedits d’acord amb el conveni formalitzat amb aquesta senyora, de data 30 d’abril de 2003.

El Sr. Alcalde cedeix la paraula al Sr. Albert Roqué per tal que doni resposta a la pregunta formulada en referència a la Festa Major. El Sr. Roqué explica el següent:

-Comissió de festes en data d’avui, no s’ha reunit per planificar la propera Festa Major 2005.Ara mateix estem planificant diferentes festes que tenim en breu (Playback adults, Fi d’any, Calvalcada reis).

En les reunions que tenim i sorgeix el tema de la festa, veièm que cal un canvi.

Propostes que han sorgit i que volem establir o almenys ens agradarien són:

-abaratir al màximles entrades (amb preus més populars).

-possibilitat de fer gratuïta la festa algun dels dies punters.

-una festa major accessible a totes les butxaques.

-una festa major més comarcal a nivell de grups musicals.

-col.laboració i implicació per part de diferents locals-entitats, (gots reciclats,organització,etc..)

-possible canvi d’emplaçament de l’envelat.

ESTAT DE COMPTES:
FESTA MAJOR 2002 (diada nacional festiu dimecres 11-09-02)
BALANÇ ENVELAT
DIVENDRES 06.09.02 LLUIS LLACH	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(588per) 7.747euros	13.222euros	-5.475euros
DISSABTE 07.09.02(kamelot-h.cochambre-gerunda)	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(610pers.) 5.409euros	9.460euros	+112euros
	(bar)4.163euros
DIUMENGE 08.09.02 (concert F.Major-Volcan)	INGRESSOS	DESPESSES	BALANÇ
	(277pers.) 831 euros		(inclòs ball nit)+996euros
	(bar)165 euros
DIUMENGE 08.09.02 (Volcan-Tren de la costa)	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(179pers.) 1.611 euros	10.891 euros	-7.342 euros
	(bar) 1.938 euros
DILLUNS 09.09.02 (concert F.Major-Montgrins)	INGRESSOS	DESPESSES	BALANÇ
	(475pers.) 1.425 euros		(inclòs ball nit)+1628 euros
	(bar) 203 euros
DILLUNS 09.09.02 (montgrins-montecarlo-Xaranga)	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(339pers.) 2.817 euros	7.804euros	-2.163 euros
	(bar) 2.824 euros
¡
DIMARTS 10.09.02 (Cimarron-moonlight)	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(509 pers.) 4.581 euros	7.355 euros	+652 euros
	(bar) 3.426 euros
DIMARTS 1.09.02 (dinar popular)	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(85pers.) 850 euros	850 euros	igual
TOTAL	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	37.990 euros	49.582 euros	-11.592 euros
ALTRES
	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
PUBLICITAT	(65 Comer). 2.730 euros
PUBLICITAT	(2 Comerç.) 600 euros		3.330 euros
ABONAMENTS	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(194 x 24e) 4.656 euros
	(154 x 6e jubilats) 924euros		+5.580 euros
LLOTGES	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(48)1.728 euros		+1.728 euros
DECORACIÓ ENVELAT	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
		6.000 euros	-6.000 euros
VARIS(porters,begudes,grup jubilats,personal bar,limpid,tatxé,garriga,gel)	DESPESES	BALANÇ
	9.255euros	-9.255
TOTAL:	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	10.638 euros	15.255 euros	-4.617euros
TOTAL BALANÇ FESTA MAJOR.	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	48.628 euros	64.837euros	-16.209euros

FESTA MAJOR 2003
BALANÇ ENVELAT
DIVENDRES 011.09.03	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
TECHNO HOUSE	(502per) 1.506euros	3.150 euros	+1.636euros
	(bar)3.280 euros
DISSABTE 13.09.03	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
( traffic-la banda del drac)	(585pers.) 5.240euros	9.110euros	-515euros
	(bar)3.355euros
DIUMENGE 014.09.03	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
(gerunda-tren de la costa)	(265pers.) 1.325 euros	4.850 euros	- 2.245euros
	(bar)1.280 euros
DILLUNS 15.09.03	INGRESSOS	DESPESSES	BALANÇ
(concert F.Major-Montgrins)	(377 pers.) 1.131euros	(inclòs ball nit)	+1.339 euros
	(bar) 208 euros
DILLUNS 015.09.03	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
(montgrins-montecarlo-Xaranga)	(429 pers.) 3.423 euros	7.054euros	-563euros
	(bar)3.068 euros
¡
DIMARTS 16.09.03	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
(moonlight)	(36pers.)	-1800euros	-1510euros
	(bar) 290 euros
DIMARTS 16.09.04	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
(dinar popular)	(98pers.) 980euros	980 euros	igual
TOTAL	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	25.095euros	26.944euros	-1.849euros
ALTRES
	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
PUBLICITAT	(70 Comer). 2.940euros
PUBLICITAT	(2 Comerç.) 600 euros		+3.540euros
ABONAMENTS	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(80 x 20e) 1.600 euros
	(75x 6e jubilats) 450 euros		+2.050euros
LLOTGES	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(36) 1.296euros		+1.296 euros
DECORACIÓ ENVELAT	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
		6.000 euros	-6.000 euros
VARIS(porters,begudes,grup jubilats,personal bar, limpid,tatxé,garriga,gel)		DESPESES	BALANÇ
		6.340euros	-6.340
TOTAL:	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	6.886 euros	12.340 euros	-5.454euros
TOTAL BALANÇ FESTA MAJOR.	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	31.981euros	39.284euros	- 7.303euros

FESTA MAJOR 2004
BALANÇ ENVELAT
DIVENDRES 10.09.04	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
TEATRE DE GUERRILLA	6.402euros	5.105euros	+1.297 euros
DISSABTE 11.09.04	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
(metropol-banda del drac)	(550pers.) 4.384 euros	8.000 euros	-689 euros
	(bar)	2.927 euros
DIUMENGE 12.09.04	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
(moonlight-setson)	(223pers.) 1.115 euros	4.700 euros	-2.516 euros
	(bar) 1.069 euros
DILLUNS 13.09.04
(concert F.Major-Montgrins)	INGRESSOS	DESPESSES	BALANÇ
	(398pers.) 1.194 euros		(inclòs ball nit)+1.534 euros
	(bar) 340 euros
DILLUNS 13.09.04
(montgrins-montecarlo-xaranga Labradores)	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(347pers.) 2.775 euros	8.100 euros	-2.962 euros
	(bar)2.363 euros
DIMARTS 14.09.04
(dinar popular)	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(73 pers.) 657 euros	657 euros	igual
TOTAL:	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	23.226 euros	26.562 euros	-3.336 euros
ALTRES	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
PUBLICITAT	(8O Comer. 3.360 euros)		+3.360 euros
PUBLICITAT	(1 Comerç. 300 euros)		+ 300 euros
ABONAMENTS	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(52 x 20e) 1040 euros
	(88 x 6e jubilats) 528 euros		+1.568 euros
LLOTGES	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	(24) 861 euros		+861 euros
DECORACIÓ ENVELAT	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
		6.000 euros	-6.000 euros
VARIS(porters,begudes,grup jubilats,personal bar, limpid,tatxé,garriga,gel)	DESPESES	BALANÇ
	-7022euros	-7022
TOTAL:	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	6.089 euros	13.022 euros	-6.933 euros
TOTAL BALANÇ FESTA MAJOR.	INGRESSOS	DESPESES	BALANÇ
	29.315 euros	39.584 euros	-10.269 euros

La Tinent d’Alcalde Sra. Elisabet Regué respon a les preguntes formulades en referència a les visites guiades:

A sol.licitud del grup de persones que fan les visites guiades, van demanar l'assessorament del grup de teatre d’Olot “El Trot” el qual realitza d'altres visites guiades com són les de Torroella de Montgrí i d'Olot mateix, aquest grup els va assessorar en les visites guiades en la manera de moure’s, de parlar, de posada en escena, però no del contingut. El grup de teatre el Trot, grup de teatre professional ha facturat a aquest ajuntament 1392 euros.

En total hi ha hagut unes despeses de 3392 euros i uns ingressos de 2400 euros de venta d'entrades i 1592 euros per part de l'ajuntament.

Amb la gent de les visites guiades vàrem acordar redactar un conveni, en prinicipi de tres anys, prorrogable.

En concepte a la representació teatral del mite del Comte Arnau, des de fa dues legislatures, hi ha un conveni signat entre l'ACPF i l'ajuntament, on entre d'altres coses l'ajuntament es compromet a pagar a aquesta associació l'import de 6000 euros per la representació teatral. L'any 2002 està liquidat, el 2003 està liquidat una part. La resta del 2003 i 2004 està aprovat per junta de govern (poden saber-ho amb les actes de la junta de govern que cada setmana tenen a les seves plates) i previsió de pagar una part al final d'aquest any i l'altra partl'any vinent.

Les despeses i ingressos relatives a les visites guiades han estat

Despeses:
Impremta Garriga( Material )	11,15
Tot a 100 ( Gots de plàstic )	8,40
Ferreteria FERMAC( Material )	26,97
Casa Tatxé ( Begudes)	104,32
Forn Bassaganya ( Coques )	53,46
Pastisseria Vergés ( Coques )	54,00
Forn Roma ( Coques )	66,70
Forn Modern ( Coques )	67,50
Pastisseria Salvat ( Coques )	34,00
Despeses del Monestir	375,00
Lloguer de vestits	111,00
Assessorament “Al trot”	1392,00
Retribució participants-actors visites	1687,50
	3992,00
Ingressos:
Subvenció per part de l’Ajuntament	1592,00
Ingressos directes de les entrades	2400,00
	3992,00
		8 d'octubre de 2004

 

11.- PRENDRE CONEIXEMENT DE LA DIMISSIÓ PRESENTADA PEL REGIDOR SR. CARMES MARTÍNEZ I ROCA I SOL.LICITAR A LA JUNTA ELECTORAL LES CREDENCIALS DEL NOU REGIDOR DEL GRUP D’ERC.

Abans de la lectura del punt de l’ordre del dia, el Sr. Alcalde cedeix la paraula al Tinent d’Alcalde Sr. Carles Martínez.

El Sr. Martínez dóna lectura a l’escrit de renúncia presentat a l’ajuntament on exposa els motius que l’han dut a presentar-la i que han estat per un canvi en la seva vida laboral que l’obliga a estar dies fora de Sant Joan de les Abadesses i per tant no poder dedicar el temps suficient al càrrec que ocupa.

El regidor Sr. Raimon Traver, com a santjoaní agraeix la tasca que ha dut a terme durant aquests cinc anys. Destaca el diàleg al qual sempre ha estat disposat i li desitja un bon camí en la seva tasca particular.

La Sra. Regidora Sra. Teresa Massoni ressalta que tot i defensaren moltes ocasions, postures diferents a laseu equip de govern,no ha volgut dir que ell no hagi defensat el que li pertocava. Li desitja sort.

El Sr. Alcalde, en nom del grup municipal d’Esquerra Republicana i en el seu propi li agraeix moltes coses. En primer lloc li agraeix el que fos l’artífex que hi hagués una llista alternativa a Sant Joan de les Abadesses a les eleccions municipals del juny del 1999 que va acabar amb un grup de 20 persones que de forma assembleària varen votar a la llista que s’havia de presentar a les eleccions. La seva tasca ha estat crucial per tal que avui fóssim 7 persones a l’equip de govern, perquè existeixin unes 15 persones militants d’Esquerra Republicana de Catalunya a Sant Joan, entre d’altres coses. Destaca també la relació personal que mantenen entre ells dos i que espera continui. Li dona les gràcies i ressalta que possiblement l’ajuntament i la població de Sant Joan està en deute amb ell.

Seguidament es passa a la lectura de la proposta:

“Vista la instància presentada pel regidor d’ERC Sr. Carles Martínez i Roca, en què exposa la seva renúncia al càrrec de Regidor de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses.

Atès el que disposen l’art. 182 i següents de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General i l’art. 9 i següents del Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals.

D’acord amb l’esmentat, es proposa al Ple de la Corporació, l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER.- PRENDRE CONEIXEMENT de la renúncia al seu càrrec de Regidor presentada pel Sr. Carles Martínez i Roca del grup d’ERC i de tots els càrrecs que se’n deriven.

SEGON.- SOL.LICITARa la Junta Electoral les credencials de la persona que, d’acord amb la corresponent llista electoral presentada per ERC, li correspongui ocupar el càrrec de Regidor vacant.”

La proposta és aprovada per unanimitat de tots els assistents.

No havent-hi més assumptes a tractar, l´Alcaldia dóna per acabada la sessió a les 22:58hores de la qual s´estén la present acta que signa amb mi, la Secretària que certifico, l´Alcalde-President de la Corporació.

Secretària-Interventora
en funcions
Glòria Mas i Suriñach

L’alcalde
Carles Bassaganya i Serra