ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 6 DE MAIG DE 2005.

Identificació de la sessió:
Legislatura: 2003/2007
Sessió número 24
Caràcter: extraordinària
Lloc: Sala d’Actes de l’Ajuntament
Hora: 20:00 hores.

Hi assisteixen :
Sr. Carles Bassaganya i Serra, alcalde-president que presideix la sessió
Sra. Elisabet Regué i Pujol, 1ª Tinent d’Alcalde
Sra. Roser Sala i Saña, 2ª Tinent d´Alcalde
Sr. Albert Julve i Darné, regidor
Sra. Eva Bartrina i Portell, regidora
Sr. Albert Roquer i Prat, regidor
Sr. Joan Àlvarez i Pujol, regidor
Sr. Ferran Miquel i Rigau, regidor
Sra. Teresa Massoni i Fageda, regidora
Sr. Ramon Roqué i Riu, regidor
Sr. Raimon Traver i Burniol, regidor
Sra. Raquel Costa Iglesias, Secretària-Interventoraque en dóna fe.

ORDRE DEL DIA:

1.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LES SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT EN DATA 29 DE MARÇ DE 2005.

2.- APROVACIÓ ACTUALITZACIÓ PROJECTE D´URBANITZACIÓ DEL PLA PARCIAL DE LA COROMINA DEL BAC, 2ª FASE, SUBSECTOR II.

3.- DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L´AJUNTAMENT, DEL SEU ORGANISME AUTÒNOM I DE LA FUNDACIÓ PRIVADA MUNICIPAL EMMA CORRESPONENT A L´EXERCICI ECONÒMIC DE 2004.

4.- APROVACIÓ RATIFICACIÓ DECRET D´ALCALDIA DE DATA 3 DE MARÇ DE 2005, MITJANÇANT EL QUAL S´APROVA EL PLA JOVE DE SANT JOAN DE LES ABADESSES PELS ANYS 2005-2007.

5.- DONAR COMPTE DEL PROJECTE D´ESCOLA TALLER “ CONCA MINERA D´OGASSA I SANT JOAN DE LES ABADESSES “.

6.- APROVACIÓ MOCIÓ EN DEFENSA DE L´AUTONOMIA LOCAL I FINANCERA.

7.- APROVACIÓ ADHESIÓ PER LA RESTITUCIÓ DE LES QUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH.

8.- INFORME ÀREES DE GESTIÓ.

9.- DONAR COMPTE DELS DECRETS D´ALCALDIA SEGÜENT: DEL NÚMERO 25 AL 42 DEL 2005.

S’obre la sessió per la Presidència a les 20:00 hores i comprovada per la Secretària la existència del quòrum suficient perquè pugui ser iniciada la sessió en primera convocatòria, es procedeix a conèixer els assumptes inclosos en l´ordre del dia.

1.- APROVACIÓ DE L’ACTA DE LES SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA CELEBRADA PEL PLE DE L’AJUNTAMENT EN DATA 29 DE MARÇ DE 2005.

Sotmesa l´acta de la sessió anterior del Plenari Municipal a consideració dels membres presents a la sessió, aquesta s´aprova per unanimitat dels membres assistents.

2.- APROVACIÓ ACTUALITZACIÓ PROJECTE D´URBANITZACIÓ DEL PLA PARCIAL DE LA COROMINA DEL BAC, 2ª FASE, SUBSECTOR II.

La Secretària de la Corporació, procedeix a llegir la següent proposta d´acord:

“ Atesa la voluntat d´executar la 2ª Fase del projecte d´urbanització del Pla Parcial de la Coromina del Bac, Subsector II.

Atès que el projecte d´urbanització del mencionat Pla Parcial fou redactat l´abril de 1998.

Ates la necessitat d´actualitzar els preus que conté aquest projecte abans de l´inici del procediment administratiu corresponent per a l´adjudicació de les obres.

Atés l´encàrrec formalitzat a tal efecte a favor de l´arquitecte, Sr. Albert Fageda i de l´arquitecte tècnic, Sr. Ramon Soler, mitjançant Decret d´Alcaldia número 70 de data 18 d´agost de 2004.

Per tot el que s´acaba d´exposar, és pel que es proposa al Plenari Municipal l´adopció dels següents ACORDS:

PRIMER: APROVAR l´actualització del projecte d´urbanització del Pla Parcial de la Coromina del Bac, 2ª Fase, Subsector II, redactat per l´arquitecte municipal, Sr. Albert Fageda i Bertran i per l´arquitecte tècnic municipal, Sr. Ramon Soler i Plana.

SEGON: SOTMETRE el present acord a informació pública mitjançant anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província i en els taulers d´anunci de l´ajuntament, durant el termini d´1 mes, per tal que tota persona interessada pugui presentar les al.legacions i observacions que consideri oportunes.

TERCER: COMUNICAR el present acord a les parts interessades a fi i efectes oportuns”.

L´Alcalde-president, Sr. Carles Bassaganya i Serra cedeix el torn de paraula a la primera Tinent d´Alcalde, Sra. Elisabet Regué i Pujol per tal que aquesta expliqui breument el present punt de l´ordre del dia.

A tal efecte la regidora, Sra. Regué, explica que tal i com ha llegit la secretària, es tracta de la 2ª fase de la urbanització de la Coromina del Bac. Un projecte començat l´any 1998 i que la 1ª fase ja s´ha desenvolupat i ara toca desenvolupar la 2ª fase. Comenta que amb aquests anys entre el 1998 i el 2005, aquestes partides s´han incrementat i la única cosa que s´ha fet és posar els preus al dia ja que el projecte ja estava redactat.Explica que es va fer una reunió amb els propietaris per comentar-los la voluntat de començar la 2ª fase i aquest és el primer punt, l´aprovació de l´actualització dels preus del projecte redactat i aprovat l´any 1998.

Seguidament es cedeix el torn de paraula al regidor, Sr. Ferran Miquel, el qual comenta que, posat a iniciar les obres d´urbanització de la 2ª fase de la Coromina del Bac, els agradaria que els contestessin una sèrie de preguntes referents a aquesta 2ª fase ja que tenen alguns dubtes, així com també, algunes preguntes sobre la 1ª fase. Els agradaria saber quina és la situació de l´obra de la 1ª fase i la situació econòmica de la 1ª fase. En relació a l´obra, voldrien formular dues preguntes. La primera,si tot el que preveia el projecte inicial s´ha fet i, en cas que no s´hagi fet tot, quan i com es farà. En segon lloc, respecte la situació econòmica, voldrien saber si tots els propietaris han pagar les contribucions especials que els corresponien i si el constructor de l´obra ha cobrat.

A tal efecte, la regidora, Sra. Regué contesta dient que els contestarà tot el que ella sap ja que s´ha incorporat a les funcions de la regidoria d´urbanisme fa relativament poc temps. En relació a l´obra de la 1ª fase, la regidora manifesta que, tal i com es va comentar a la comissió informativa prèvia al Ple, falta per fer un parc al darrera de l´edificació plurifamiliar que actualment s´està fent, ja que com que estava dividit entre 1ª i 2ª fase, s´ha optat per fer-lo tot en la 2ª fase. També manifesta que les contribucions especials no estan totes cobrades, si bé no sap en quin percentatge s´han cobrat i falta per pagar al contractista alguna certificació d´obra.

Seguidament el Sr. Ferran Miquel manifesta que troba lamentable que s´iniciï la 2ª fase sense saber exactament com està la 1ª.

La regidora d´urbanisme, Sra. Regué, comenta al Sr. Miquel que ell també podria saber com està tot el que acaba de preguntar si ho hagués preguntat abans al consultar la carpeta del Ple.

El regidor, Sr. Miquel contesta dient que ell no és el regidor d´urbanisme i no li toca saber-ho. Seguidament manifesta que, li ha arribar alguna preocupació d´algun dels propietaris i per això, li agradaria saber com està la xarxa de distribució de gas. Explica que a la 1ª fase hi havia una xarxa de distribució de gas que es va pagar i comportava no només la xarxa sinó també un dipòsit de propà. Avui aquesta xarxa la fa servir Gas Natural i, per això, pregunta de qui és la xarxa? Se´ls hi ha comunicat als propietaris que han pagat les contribucions especials que aquesta xarxa s´ha cedit a Gas Natural? O bé no s´ha cedit? També demana si la diferència de preu amb el dipòsit inicialment previst en el projecte es retornarà als propietaris?

A tal efecte la regidora, Sra. Elisabet Regué contesta dient que la xarxa és de Gas Natural i des del mes de gener aquesta empresa subministra gas als que així ho desitgen de la Coromina del Bac. També comenta que a nivell de costos de l´obra, es van fent certificacions i en aquestes es contempla el que s´ha fet realment i el seu cost.

Seguidament el Sr. Miquel demana si es pot entendre que els diners del valor de la xarxa es retornarà als propietaris.

El Sr. Alcalde contesta dient que, quan toqui es determinarà el cost real i definitiu de l´obra mitjançant la corresponent certificació però que actualment, encara queda una part de l´obra per executar i pagar ja que aquesta en data d´avui encara no està tancada i recepcionada per part de l´ajuntament. Quan es recepcioni es veurà.

Seguidament el Sr. Miquel manifesta que hi ha una cosa molt clara. La xarxa estava en les contribucions especials que han pagat els propietaris i, aquesta xarxa anava d´una manera i avui es fa servir d´una altra manera ja que avui la xarxa la utilitza Gas Natural i, per tant, pressuposa que aquesta d´alguna manera es deu haver cedit a Gas Natural i demana a canvi de què.

A tal efecte el Sr. Alcalde contesta dient que això que demana es va aprovar per Ple i que ho pot consultar quan vulgui l´expedient.

El Sr. Miquel manifesta que l´equip de govern té l´obligació de dir als propietaris que la xarxa que ells han pagat, actualment la utilitza Gas Natural i que no se´ls han retornat els diners que ells varen pagar per aquesta xarxa.

Finalment el Sr. Batlle comenta que aquest tema avui no és important i que es comentarà quan toqui.

El Sr. Miquel contesta l´afirmació que acaba de fer el senyor alcalde dient que per ell potser aquest no és un tema important, però per algun propietari si que és important i que en aquesta 1ª fase de les obres d´urbanització de la Coromina del Bac, hi ha coses que no quadren.

El senyor alcalde, Carles Bassaganya i Serra, explica que el que l´equip de govern no volia era el que preveia el projecte que el PSC en el seu moment va redactar, el qual preveia que la gasificació d´aquella zona es fes mitjançant un gran dipòsit de GLPH, al darrera del cementiri, amb el trànsit que comportava perquè es previa que cada dos dies aquest dipòsit s´hauria hagut de carregar i, per tant, cada dos dies un camió de gas havia de travessar el poble. Per aquest motiu es va insistir molt en evitar aquest transport pel mig del municipi.

El Sr. Miquel manifesta que, el senyor alcalde per sortir del pas, parla del que el PSC havia previst i, a tal efecte manifesta que, quan es va redactar el projecte, no estava prevista l´arribada de gas natural i, per això, es va preveure un dipòsit amb gas propà, com a situació d´impas fins el dia que arribés el gas natural. Si finalment el gas natural ha arribat a Sant Joan, benvingut sigui i, està totalment d´acord que mitjançant el gas natural, ens estalviem tota aquesta situació de trànsit i risc tal i com ha comentat anteriorment el senyor alcalde.

El Sr. Carles Bassaganya i Serra comenta que això no casava amb el fet que a l´any 1998 hi hagués la predisposició i un documentde cessió a dues empreses diferents, Repsol i Cepsa, per a cedir-los un espai al darrera del cementiri, propietat de l´ajuntament per ubicar-hi un dipòsit de gas.Aquesta és una situació que l´equip de govern volia evitar.

Seguidament, el Sr. Miquel, en relació a les obres d´urbanització de la 2ª fase, manifesta que voldrien saber quines modificacions s´han introduït en el projecte ja que ha consultat el projecte i ha trobat modificacions respecte el projecte inicial.

A tal efecte la regidora d´urbanisme contesta la pregunta formulada, dient que el projecte s´ha posat al dia en relació a la normativa actual i posa com exemple, l´enllumenat i, en relació a una de les places que hi ha, el projecte contempla fer-la amb sauló comptat per evitar els problemes que comporta si es fa només amb sauló.

Seguidament el Sr. Miquel demana que, per tant, no s´ha modificat ni l´edificabilitat ni la trama urbana, i la regidora d´urbanisme contesta dient que no.

A continuació el Sr. Miquel comenta que hi ha un tema que no entenen ja que no potser que amb 8 anys, els preus s´hagin doblat. No veuen clar els preus del projecte actualitzat ja que en 8 anys no s´ha doblat ni els preus de l´obra ni els preus de la mà d´obra. Podràn dir que s´ha doblat el preu de l´habitatge perquè hi va implícit el preu del sòl però la mà d´obra i l´obra, no s´han doblat.

A tal efecte la regidora, Sra. Regué, contesta dient que això el Sr. Miquel ho hauria de dir a les empreses constructores ja que els preus l´equip de govern no se´ls inventa. Si ho vol tenir clar, el que ha de fer és anar amb una empresa constructora i fer-los fer els números de l´obra i, llavors veuria quins números surten.

El Sr. Miquel manifesta que no potser que s´hagi augmentat el doble i que hi ha d´haver alguna cosa que no quadra. Manifesta que com a molt, els preus podrien haver augmentat un 40%.

Seguidament comenta que aquesta urbanització està a l´entrada del poble i per aquest motiu tenia grans expectatives. Creu que no s´ha tingut cura a l´hora de donar llicències d´obrar perquè el projecte inicial tenia uns paràmetres d´acabats i uniformitat. El resultat que avui es pot comprovar amb el que hi ha fet, no compleix amb el que el projecte contemplava inicialment. Considera que s´ha destrossat una entrada al municipi que realment podia haver estat molt bonica i això s´ha fet durant els mandats de l´actual equip de govern.

La regidora, Sra. Regué, contesta dient que el Sr. Miquel deu saber que a la Coromina del Bac hi ha diferents illes i per cada una d´aquestes es fa un pla especial que regula la uniformitat de l´illa. Quan es demana llicència d´obres per una parcel.la, prèvia cal que s´hagi aprovat per tot l´illa, el corresponent pla especial per veure com quedaran totes les cases de l´illa ja que així ho marca el pla parcial. Per tant, no s´està fent res que no digui el pla.

El Sr. Miquel constesta dient que li sembla perfecte el que la regidora acaba de comentar ja que era això el que li reclamava, els estudis de detall que han de fer que aquell indret sigui agradable. No obstant, la regidora sempre ha parlat d´illa per illa i, el que calia preservar és la uniformitat de tota la urbanització. Ara ja entén perquè d´un carrer a l´altre hi ha un canvi tan substancial d´edificació.

La regidora d´urbanisme contesta dient que el projecte marca que s´havia d´actuar illa per illa.

El Sr. Miquel comenta que si l´equip de govern tingués uns criteris clars i aquests criteris els marqués als seus tècnics, allò avui tindria un altre aspecte però, com que l´equip de govern no té criteris clars , acaben governant els tècnics i passa el que passa.

La regidora, Sra. Regué, manifesta que tot són valors i matitzacions i, contra gustos no es pot discutir. Torna a destacar que el que es preveia en el projecte de la Coromina del Bac és que les illes tinguessin una uniformitat i això és el que s´ha fet complir, fent aprovar el corresponent estudi de detall per a cada una de les illes abans de procedir a atorgar les corresponents llicències d´obres.

A continuació es cedeix el torn de paraula al regidor, Sr. Raimon Traver, el qual manifesta que aquí s´ha parlat que l´increment de preus de la urbanització és de pràcticament el doble respecte els preus de l´any 1998 i, sense saber el marge que la iniciativa privada aplicarà, tot i que considera que fàcilment això se´n pot anar a un 30 o 40% més de cost de venda del terreny del preu que fins ara s´estava venent, resulta que, si avui les parcel.les ja sortien a un preu elevat, aquestes encara ho seran més. Per això considera que cal fer una reflexió tots plegats i de cares a la revisió del planejament, si es preveu un altre espai per a ubicar-hi cases aïllades o adossades, intentar ser més pràctics i que la repercussió del preu del terreny sigui més baix per tal de facilitar que la gent que ho desitgi pugui entrar en aquestes urbanitzacions. El model de 1.000 euros al mes durant 30 anys, que és el que ara s´està usant en la 1ª fase, augmentarà molt més i, per tant, pensa que és important tenir-ho en compte de cares al futur.

En segon lloc el regidor, Sr. Traver, comenta arrel de la intervenció que han fet el PSC, la qual l´ha sorprès una mica,s´hauria d´intentar tancar la 1ª fase, mirant que si hi ha gent que encara no ha pagat que pagui i si ha de cobrar que cobri, ja que si bé no es fa res mal fet des d´un punt de vista legal, des d´un punt de vista ètic aquestes obres varencomençar l´any 1998 i som al 2005 i encara no s´han acabat els quatre carrers que s´havien de fer i, si compliquem més les coses, s´han venut uns terrenys i en alguns d´ells ja hi ha gent que hi viu i, per tant, té cèdul.la d´habitabilitat si bé potser que encara no hagi pagat tota la urbantització a l´ajuntament. Per tant, tots plegats hauríem de tenir clar els erros que s´han comés a la 1ª fase per intentar no cometre´ls ara que s´executaran les obres de la 2ª fase.

Sotmesa la proposta d´acord a consideració del Plenari Municipal, aquesta s´aprovar per 8 vots postius ( 7 del grup d´ERC i 1 del grup dee CiU ) i 3 abstencions del grup del PSC.

3.- DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L´AJUNTAMENT, DEL SEU ORGANISME AUTÒNOM I DE LA FUNDACIÓ PRIVADA MUNICIPAL EMMA CORRESPONENT A L´EXERCICI ECONÒMIC DE 2004.

La Secretària de la Corporació dóna compte del següent acord:

“ Un cop portats a terme el tancament i la liquidació del pressupost d´aquest Ajuntament i del seu Organisme Autònom, tant pel que fa a la recaptació de drets i el pagament d´obligacions amb situació de 31-12-04, com respecte de la confecció dels estats demostratius de la liquidació del pressupost; tot això de conformitat amb el que assenyalen els arts. 191 i 192 del Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s´aprova el text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, desenvolupats pels arts. 89 i següents del Reial Decret 500/1990, de 20 d´abril, regulador del Reglament Pressupostari, així com en compliment del que s´estipula en el Títol VI de l´Ordre d´Economia i Hisenda de data 17 de juliol de 1990, per la que s´aprova la Instrucció de Comptabilitat per a l´Administració Local.

I aprovada la referida liquidació, previ informe d´Intervenció, per part de la Presidència d´aquesta Corporació per Decret de data 24 de març de 2005, d´acord amb les facultats que li estan atorgades per l´art. 191 del citat Reial Decret Legislatiu i l´art. 90 del Reial Decret 500/1990.

Es dóna compte aaquest plenari de la liquidació assenyalada en compliment del que disposa el Reial Decret Legislatiu 2/2004 i l´art. 90.2 del Reial Decret 500/1990, el resum del qual és el següent :

1. LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE L´AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE LES ABADESSESCORRESPONENT A L´EXERCICI 2004 :

Liquidació del pressupost de despeses :

CAPÍTOLS	PRESSUP. INICIAL	PRESSUP. DEFINITIU	OBLIGACIONS	PAGAMENTS EFECTIUS	PENDENT DE PAGAMENT
Capítol 1	580.774,55	580.774,55	554.096,84	514.458,40	39.637,67
Capítol 2	816.738,34	931.812,63	558.380,23	546.055,34	349.512,13
Capítol 3	75.316,48	75.316,48	71.267,36	71.266,88	4.042,40
Capítol 4	86.008,58	86.538,52	70.551,79	69.918,91	13.622,34
Capítol 6	472.323,87	1.186.626,40	146.882,52	146.882,52	155.154,03
Capítol 7	0,00	0,00	0,00	0,00	0,00
Capítol 8	0,00	0,00	0,00	0,00	0,00
Capítol 9	197.561,15	197.561,15	203.811,05	203.811,05	0,00
TOTAL	2.228.722,97	3.058.629,73	2.114.361,67	1.552.393,10	561.968,57

Liquidació del pressupost d´ingressos :

CAPÍTOLS	PRESSUP. INICIAL	PRESSUP. DEFINITIU	DRETS RECONEGUTS	RECAPTACIÓ NETA	DRETS RECONEGUTS PENDENTS
Capítol 1	894.399,43	894.399,43	719.654,93	590.181,44	113.700,94
Capítol 2	62.000,00	62.000,00	90.210,89	75.717,29	14.493,60
Capítol 3	287.789,41	398.396,67	289.265,45	179.726,65	108.111,25
Capítol 4	674.579,85	780.788,08	797.130,28	638.639,33	158.331,75
Capítol 5	29.954,28	29.954,28	16.108,09	14.722,60	1.385,49
Capítol 6	280.000,00	280.000,00	0,00	0,00	0,00
Capítol 7	0,00	6.000,00	103.898,00	6.000,00	97.898,00
Capítol 8	0,00	607.091,27	0,00	0,00	0,00
Capítol 9	0,00	0,00	0,00	0,00	0,00
TOTAL	2.228.722,97	3.058.629,73	2.016.267,64	1.504.987,31	493.921,04

Resultat pressupostari .

Resultat pressupostari sense ajustar	- 115.453,32
Desviacions positives de finançament	61.000,00
Desviacions negatives de finançament	268.533,95
Despeses finançades amb romanent de tresoreria	0,00
Resultat pressupostari ajustat	92.080,63

Romanent de Tresoreria .

Romanent de tresoreria afectat	399.556,72
Romanent de tresoreria per a despeses generals	- 775.382,03
Romanent de tresoreria total	- 375.825,31

Romanents de crèdit .

Pressupost definitiu	3.062.904,51
Pressupost liquidat	2.114.361,67

Detall dels romanents .

Saldos disponibles	317.811,68
Saldos retencions de crèdit i autoritzacions	1.032,97
Saldos disposicions	629.698,19

2.- LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE LA LLAR D´INFANTS MUNICIPAL CORRESPONENT A L´EXERCICI 2004:

Liquidació del pressupost de despeses :

CAPÍTOLS	P. INICIAL	P.DEFINITIU	OBLIGACIONS	PAGAT	PEND. ORDEN. PAGAM.	O. PAGAM. PENDENT
Capítol 1	50.520,74	50.520,74	50.520,74	50.520,74	0,00	0,00
Capítol 2	31.059,62	31.059,62	30.919,07	22.025,30	8.893,77	0,00
Capítol 3	20,00	20,00	19,88	19,88	0,00	0,00
TOTAL	81.600,36	81.600,36	81.459,59	72.565,92	8.893,77	0,00

Liquidació del pressupost d´ingressos :

CAPÍTOLS	PRESSUP. INICIAL	PRESSUP. DEFINITIU	DRETS NETS	RECAPTAT	PENDENT
Capítol 3	47.351,79	47.351,79	46.079,11	46.079,11	0,00
Capítol 4	34.246,57	34.246,57	42.265,18	17.065,18	25.200,00
Capítol 5	2.00	2.00	2,19	2,19	0,00
TOTAL	81.600,36	81.600,36	88.346,48	63.146,48	25.200,00

Resultat pressupostari .

Resultat pressupostari sense ajustar	6.886,79
Desviacionspositives de finançament	0,00
Desviacions negatives de finançament	0,00
Despeses finançades amb romanent de tresoreria	0,00
Resultat pressupostari ajustat	6.686,79

Romanent de Tresoreria.

Romanent de tresoreria afectat	0,00
Romanent de tresoreria per a despeses generals	21.065,36
Romanent de tresoreria total	21.065,36

Romanents de crèdit.

Pressupost definitiu	81.600,36
Pressupost liquidat	81.459,69

Detall dels romaments.

Saldos disponibles	140,67
Saldos retencions de crèdit	0,00
Saldos autoritzacions	0,00
Saldos disposicions	0,00

 

3.- DONAR COMPTE DE LA LIQUIDACIO DEL PRESSUPOST DE LA FUNDACIÓ PRIVADA MUNICIPAL EMMA CORRESPONENT A L´EXERCICI ECONÒMIC DE 2004:

Atès que la Fundació Privada Municipal Emma no està obligada a realitzar una liquidació del pressupost sinó que, de conformitat amb la la normativa pròpia de les fundacions, ha de trametre al Protectorat els comptes anuals ( balanç de situació, compte de resultats i memòria de les seves activitats ) abans del 30 de juny i, fins al dia d´avui, no hi ha hagut temps material de tenir aquests comptes elaborats, no es podrà donar compte de la liquidació del pressupost de la Fundació Emma a 31 de desembre de 2004, fins a la propera sessió que celebri el Plenari Municipal “.

L´Alcalde-President, cedeix el torn de paraula a la regidora d´Hisenda, Sra. Eva Bartrina, per tal que aquesta efectuï una explicació del present punt de l´ordre del dia.

La regidora d´Hisenda comença la seva explicació dient que, tal i com marca la llei, una vegada acabat l´exercici de 2004, toca fer la liquidació del pressupost com a acte previ al compte general. Avui, tal i com ha dit la secretària, es presenta al Plenari Municipal, la liquidació del pressupost de l´ajuntament i de la llar d´infants, i en el proper Ple es donarà compte de la liquidació de la fundació.

Comenta que les magnituts més importants que posa de manifest la liquidació del pressupost estan formades pel resultat pressupostari i pel romanent de tresoreria. Pel que fa a la liquidació del pressupost de l´ajuntament, la regidora comenta el que es transcriu a continuació:

• Liquidació del Pressupost de despeses de l´Ajuntament .

• Aprovació i modificacions del pressupost de despeses.

El pressupost inicial de despeses de l´Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses per a l´exercici econòmic de 2004 va ser aprovat per l´import de2.228.722,97 euros . Això no obstant, aquest pressupost inicial ha estat objecte de modificacions pressupostàries.

El pressupost definitiu de l´Ajuntament, després de les modificacions abans esmentades, ha estat de 3.058.629,73 euros,la qual cosa suposa un augment de 829.906,03euros.

Grau d´execució del pressupost de despeses i qualitat pressupostària

Sobre el pressupost definitiu de despeses de 3.058.629,73 euros s´han reconegut obligacions per import de 2.114.361,67 a qual cosa representa un grau de compliment sobre el pressupost definitiu del 69 %.

El grau d´execució sobre el pressupost inicialment aprovat per import de 2.228.722,97 euros ha estat del 94 %.

Sobre l´import total de les obligacions reconegudes s´han ordenat pagaments per import de 1.566.132,79 a qual cosa suposa l´ordenació de pagaments sobre les obligacions reconegudes el 74 %.

Dels pagaments ordenats s´han realitzat pagaments per import de 1.552.393,10 euros, la qual cosa suposa un grau de compliment sobre els pagaments ordenats del 99%.

En quant a l´import de les obligacions reconegudes pendents d´ordenar el pagament la quantitat total pendent de pagar a 31 de desembre de 2004 és de 561.968,57 euros.

• Liquidació del pressupost d´ingressos de l´Ajuntament.

Aprovació i modificacions del pressupost

El pressupost d´ingressos per a l´exercici 2004 va ser aprovat amb una previsions inicials de 2.228.722,97 euros. Aquestes previsions inicials, a l´igual que el pressupost de despeses, per tal de donar compliment al principi de l´equilibri pressupostari han estat augmentades en 829.906,03euros.

• Grau d´execució del pressupost d´ingressos i qualitat pressupostària.

Sobre les previsions definitives del pressupost d´ingressos de 3.058.629,73 euros,s´han reconegut drets per import de 2.016.267,64 euros, la qual cosa suposa un grau d´execució del65 %.

El grau d´execució sobre el pressupost inicialment aprovat per import de 2.228.722,97 euros ha estat del90 %.

Sobre l´import total dels drets reconeguts nets s´han recaptat drets per import de 1.509.131,23 euros i s´han produit devolucions d´ingressos per import de 4.143,92 euros, la qual cosa dóna com a resultat una recaptació neta de1.504.987,31 euros que suposa un 74 % sobre l´import total dels drets reconeguts nets. La quantitat pendent de cobrament a 31 de desembre de 2004 és de 493.921,04 euros.

• Resultat pressupostari de l´Ajuntament.

Una de les magnituds que posa de manifest la liquidació del pressupost és el resultat pressupostari, el qual determina el resultat de la gestió pressupostària de l´exercici corrent. És a dir, que mitjançant el resultat pressupostari es pot analitzar en quina mesura els ingressos s´han traduït en recursos per finançar l´activitat de l´Ajuntament.

Aquest resultat s´obté per la diferència entre els drets reconeguts nets i les obligacions reconegudes. El resultat d´aquesta operació s´ajusta amb els desviaments positius o negatius de les despeses amb finançament afectat i amb l´import de les obligacions que han estat finançades amb la incorporació del romanent líquid de tresoreria.

D´acord amb aquests criteris, el resultat pressupostari ajustat de l´execució del pressupost de l´exercici 2004 és de 92.080,63 euros.

• Romanent de tresoreria de l´Ajuntament.

El romanent de tresoreria és una magnitud que ve definida per la diferència entre, per una part els crèdits pendents de pagament per operacions pressupostàries de l´exercici corrent i d´exercici tancats i per operacions no pressupostàries i, per altra banda, els dèbits pendents de cobrament per operacions pressupostàries de l´exercici corrent i d´exercicis tancats i per operacions no pressupostàries, més el líquid de tresoreria a 31 de desembre de 2004.

Això no obstant, aquest romanent s´ha de minorar per l´import dels drets pendents de cobrament que es considerin de difícil o impossible recaptació.

D´acord amb tot l´esmentat anteriorment, el romanent de tresoreria total de l´exercici de 2004 ha estat de – 375.825,31 euros.

4.- APROVACIÓ RATIFICACIÓ DECRET D´ALCALDIA DE DATA 3 DE MARÇ DE 2005, MITJANÇANT EL QUAL S´APROVA EL PLA JOVE DE SANT JOAN DE LES ABADESSES PELS ANYS 2005-2007.

La Secretària de la Corporació, procedeix a llegir la següent proposta d´acord:

“ Atesa la necessitat d´elaborar, tal i com s´ha fet en els últims anys, un pla integral que reculli les polítiques municipals de joventut, com a marc de referència de totes aquelles actuacions adreçades a la població jove de la vila.

Atès que la possibilitat d´endegar un pla integral de joventut sorgeix arrel de la presentació del Pla Nacional de Joventut per part de la Secretaria General de Joventut.

Atès que mitjançant acord adoptat pel Plenari Municipal en sessió celebrada en data 25 de maig de 2001 es va aprovar el primer Pla Local de Joventut de Sant Joan de les Abadessees,el qual s´ha anat reformant cada any.

Atès el Decret d´Alcaldia de data 3 de març de 2005, mitjançant el qual s´aprova el Pla Jove de Sant Joan de les Abadesses pels anys 2005-2007.

És pel que es proposa al Plenari Municipal, l´adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- RATIFICAR el Decret d´Alcaldia de data 3 de març i APROVAR el Pla Jove de Sant Joan de les Abadesses pels anys 2005-2007, el qual s´adjunta com annexe i que compte amb un presssupost bàsic de 552.930 euros pel 2005.

SEGON : COMUNICAR el present acord a les parts interessades als efectes oportuns “.

El Sr. Carles Bassaganya i Serra cedeix el torn de paraula al regidor de joventut, Sr. Joan Àlvarez, per tal que aquest expliqui el present punt de l´ordre del dia del ple.

A tal efecte, el Sr. Joan Àlvarez comenta que el Pla Local que s´aprova cada any, és a grans trets,un recull de les actuacions que s´estaven realitzant al municipi a nivell de polítiques de joventut. Fins ara el pla s´aprovava de manera anual i ara, al tractar-se d´un municipi amb experiència en fer plans locals, es proposa aprovar-lo per dos anys, del 2005 al 2007. Els eixos que s´han marcat en aquest pla, de conformitat amb els eixos donats per la Secretaria General de Joventut són:

• Habitatge i treball
• Formació i salut

Dins l´habitatge s´ha cregut convenient que en el Centre Cívic es creï un nucli d´informació sobre l´habitatge de la vila i, sobretot, ser un centre amb informació de les ajudes que la Generalitat té aprovades. Aprofita l´ocasió per a comentar que aquesta setmana ha surtit publicada la convocatòria d´ajuts a lloguers per a joves.

Un altre tema que s´està estudian és la creació d´una borsa d´habitatge a nivell municipal i, potser, amb la col.laboració d´altres municipis.

A nivell de treball s´ha volgut continuar amb activitats o serveis que han donat bon resultat com és, el de l´assessorament laboral. Aquest es va posar en funcionament l´estiu passat durant 3 mesos com a prova pilot i, per la bona acollida que va tenir en aquell moment, hem cregut convenient allargar aquest servei tot l´any. També s´ha volgut donar més importància a la borsa de treball i s´ha intentar coordinar-la amb altres borses de treball a nivell comarcal, com la de Ripollès Desenvolupament o les borses d´altres municipis de la comarca.

Pel que fa al tema de formació, es continuaràn serveis que han tingut bons resultats, com és l´aula oberta o el servei d´informa´t per decidir. Aquest últim servei és un servei al qual es poden dirigir els alumnes de batxillerat que han d´accedir a estudis superiors.

També comenta que s´intentaran dur a terme altres cursos de formació com pot ser un curs d´informàtica.

Seguidament el regidor comenta que degut a la importància del tema segons el recull d´opinions que s´ha efectuar, en matèria d´oci s´intentarà promocionar l´oci a nivell joventut sobretot durant els mesos d´estiu.

Finalment en matèria de salut s´intentarà sensibilitzar una mica dels perills als que s´exposen molts joves amb temes com la droga o l´alcohol i s´intentarà en aquesta Festa Major o en la propera, col.locar uns punts mòbils d´informació a nivell de salut.

Seguidament es cedeix el torn de paraula al regidor, Sr. Ramon Roqué, el qual en primer lloc celebra que s´hagi realitzat el pla de joventut, si bé destaca que aquest pla segueix la línia marcada des del Consell Comarcal i el Pla Nacional de Joventut i, per tant,creu que és poc ambiciós en tema de joventut i considera que el pla és un pla molt superficial, molt poc serio i poc ambiciós i, comenta que afirma això perquè les dades s´han obtingut d´unes petites enquestes enviades a unes 800 persones i amb unes 150 respostes segons l´estudi, si bé segons la seva informació les respostes obtingudes varen ser d´unes 30 aproximadament. Agafant aquesta informació s´ha elaborat tot un pla de joventut. Per això es pregunta on és un estudi més quantitatiu d´entrevistes a, per exemple, professionals de l´educació, culturals, de sanitat, etc. S´ha elaborat un pla de joventut en base a unes pautes ja marcades i s´ha treballat poc a nivell local.

A continuació es cedeix el torn de paraula al regidor, Sr. Àlvarez, el qual contesta la intervenció efectuada pel regidor, Sr. Roqué dient que, aquest ha afirmat que el pla que avui es presenta al Plenari Municipal és poc treball si bé la Secretaria General de Joventut no pensa el mateix ja que el té per un dels plans més ben considerats de la provincia de Girona i, fins i tot, fa poc temps amb una reunió amb la coordinadora territorial de joventut i, a nivell personal, ha comentat que era un molt bon pla, un dels millors de la provincia de Girona i com a referent a la comarca del Ripollès. A nivell d´enquestes o no enquestes, comenta que també s´han fet trobades a nivell d´entitats obertes a tothom i si el regidor, Sr. Roqué,hi hagués estat present, hauria vist el recull d´opinions que s´hi feia. A part d´això, s´han tingut contactes per part de la tècnica de joventut amb persones que tenen contacte directa amb la gent jove, com són gent d´instituts, del voluntariat de la Creu Roja, etc.

El Sr. Roqué manifesta que pensa que si que potser puntualment s´ha parlat amb diferents persones, si bé a ell no li consta que s´hagin reunits diferents agrupacions, associacions, etc. hi hagi hagut un debat, s´hagin proposat coses d´una manera oficial i s´hagin tingut en compte. També comenta que desconeix si a nivell comarcal hi ha més plans locals de joventut per saber si són millors que el de Sant Joan però, si sap que el Departament de Joventut és d´Esquerra Republicana i això sempre influeix. Comenta que ha vist altres plans de joventut i estan més bé que el de Sant Joan perquè són més ambiciosos i molt més treballats.

A tal efecte el regidor, Sr. Àlvarez demana al regidor, Sr. Roqué que digui quins plans locals de joventut ha vist que estigui més bé que el de Sant Joan i aquest contesta dient que no dirà quins plans ha pogut veure. Seguidament, el Sr. Àlvarez manifesta que ell si que ha vist altres plans de joventutcom el de Ripoll o Campdevànol i el de Platja d´Aro.

A part d´això, el Sr. Roqué comenta que no s´han tingut en compte moltes opinions com les dels professionals dels bars o de l´oci en general. Considera que s´ha fet un pla local perquè tocava i ha quedat bé i té 50 pàgines però és incomplert i es veuria de seguida que és incomplert si s´obrís un debat.

El Sr. Àlvarez contesta dient que si tant l´interessava el pla jove podiahaver vingut el dia que es feia la presentació pública i es podien aportar propostes.

El Sr. Roqué manifesta que si que li interessa el pla jove perquè és jove però vol destacar que del propi pla queda molt clar d´on han sortit les fonts: d´unes 150 enquestes, de l´opinió del regidor i d´aportacions de persones de diferents àmbits sense especificar de quins àmbits. Considera que només amb aquestes aportacions no es pot elaborar un pla de joventut.

El regidor, Sr. Joan Àlvarez manifesta que ell no és tècnic sobre això i suposa que el Sr. Roqué tampoc ho és.

El Sr. Roqué contesta que ell no és tècnic però pensant una mica si que veu que no s´han tingut en compte molts agents.

El Sr. Àlvarez es sorpren pel fet que si el Sr. Roqué estava tan interessat en aquest tema, no hagi vingut en el moment en què es debatia i no hagi participat en el procés obert que hi ha hagut.

El Sr. Roqué manifesta que sabia que hi havia aquest procés de participació perquè com a jove, ha esta convidat a participar-hi si bé, torna a manifestar que considera que en aquest pla no hi estan representats tots el joves ja que hi ha tot un teixit no associatiu de persones disperses de diferents edats, que no estan representades enlloc.També comenta que aquest punt arriba al Ple quan ja ha estat aprovat mitjançant Decret d´Alcaldia i, com a grup polític, en cap moment han estat consultats ni han pres part en aquest pla local de joventut.

El Sr. Joan Àlvarez manifesta, tal i com ja va fer el dia de la Comissió Informativa prèvia al Ple que, el Pla Local es va aprovar per Decret d´Alcaldia perquè era necessari tenir-lo aprovat al mes de març i, com que el Ple que es va celebrar a finals de març era dedicat exclusivament, per la importància del tema, a l´ensenyament secundari, per problema de dates per a poder-lo presentar a la convocatòria de subvenció corresponent, no es va poder passar la seva aprovació per Ple i es va fer mitjançant Decret d´Alcaldia.

El regidor també comenta que si que és cert que no s´ha tingut contacte amb ningú de l´oci dels bars perquè consideren que el tema de l´oci no és un tema prioritari, perquè tal i com ha dit al començament de la seva intervenció, els temes importants des del seu punt de vista són, l´habitatge, el treball i la formació.

El Sr. Roqué pregunta si la sanitat no és un tema important i, el Sr. Àlvarez contesta dient que també és important i per això també surt al pla jove. Seguidament el Sr. Roqué demana si s´ha fet algun estudi de les persones joves del municipi amb problemes de drogodependència o amb sida.

Al Sr. Alcalde-president intervé dient que el Sr. Roquè està traient les coses de mare ja que un pla local de joventut no és un llibre blanc sobre la simbiologia de la gent.

El Sr. Roqué manifesta que no ha vist en el pla, respostes als problemes que els joves de Sant Joan tenen, és a dir, que el pla de joventut no els sol.lucionarà els problemes.

El Sr. Àlvarez comenta que l´anàlisis sociológic està fet a nivell comarcal per la població que tenim i està fet des del Consell Comarcal i des de Joventut.

El Sr. Alcalde manifesta que segur que les sol.lucions definitives no arribaran amb aquest pla i que no esperi que l´administració li sol.lucioni tot ja que l´administració només col.labora. Amb aquest pla local, després d´una diagnosi, es marquen unes línies i uns objetius de treball. D´aquí a pretendre que amb un pla local de joventut arreglarem el món no toca ja que fins i tot, no arreglen el món les persones que els pertoca fer-ho. A més comenta que, el regidor, Sr. Àlvarez no tindrà cap problema en desenvolupar i, fins i tot, incloure tot allò que realment preocupi al Sr. Roqué ja que naturalment, el Sr. Roqué si que deu haver consultat a les 800 persones, a la gent de l´oci, la sanitat, l´educació, etc. i aportarà aquests temes que segur que són cabdals i per això s´incorporaran.

El Sr. Roqué manifesta que a ell no li toca fer aquest estudi, si bé com a jove pot fer aquestes reflexions i aportacions.

Sotmesa la proposta d´acord a consideració del Plenari Municipal, aquesta s´aprova per unanimitat dels membres presents a la sessió.

5.- DONAR COMPTE DEL PROJECTE D´ESCOLA TALLER “ CONCA MINERA D´OGASSA I SANT JOAN DE LES ABADESSES “.

La Secretària dona compte del següent acord:

“ Atesa la voluntat de tenir una Escola Taller de conformitat amb la Resolució del Departament de Treball 321/2005, de 15 de febrer, de convocatòria per a l´any 2005 per a la concessió de subvencions per al desenvolupament d´escoles taller i cases d´oficis d´acord amb el que preveu l´Ordre 220/2002, de 23 de maig, modificada per l´Ordre 293/2003, de 26 de juny.

Atès que amb aquesta finalitat s´ha creat l´Associació de Promoció Econòmica d´Ogassa i Sant Joan de les Abadesses, la qual, segons l´art. 2 dels seus Estatuts, té com a fins:

• Valoritzar i recuperar el patrimoni en desús ferroviari, miner i de la indústria del ciment de les poblacions de Sant Joan de les Abadesses i Ogassa.
• Col·laborar amb la gestió i millora del patrimoni ja recuperat, en especial la infrastructura de la via verda “Ruta del ferro i carbó”, particularment la seva promoció, manteniment i millora dels entorns naturals.
• Promoure el desenvolupament econòmic i social d’ambdues viles, generant mecanismes que afavoreixin la creació d’ocupació i la competitivitat dels recursos, tant humans com materials, del territori.
• Endegar programes formatius dins el marc de les polítiques actives d’ocupació.
• Col·laborar amb institucions públiques i privades que promoguin les mateixes finalitats.  

Atès que són socis de l´esmentada associació:els ajuntaments d´Ogassa i de Sant Joan de les Abadesses, el Consell comarcal del Ripollès i Consorci de les vies verdes de Girona.

Atès que s´ha sol.licitat una Escola Taller, amb un cost total de 468.110,28 euros i una subvenció sol.licitada de 281.505,60 euros,per tal d´ actuar als municipis d´Ogassa i Sant Joan de les Abadesses i per a 12 alumnes-treballadors amb la finalitat de recuperar la Mina dels Pans i l´antiga Fàbrica dels Pans de Carbó a Ogassa i per a recuperar l´antiga Estació de Torralles a Sant Joan de les Abadesses.

Per tot el que s´acaba d´exposar és pel que es dona compte al Plenari Municipal del projecte d´Escola Taller “ Conca Minera d´Ogassa i Sant Joan de les Abadesses “.

El Sr. Carles Bassaganya i Serra, alcalde-president, explica que en els anteriors Plans Locals Joves s´havia comentat com a eix molt prioritari el tema de la formació i, aquest eix també hi és en el Pla Local que s´acaba d´aprovar. Des de fa un temps, es va crear una Associacióen la qual l´ajuntament hi participa juntament amb el Consell Comarcal, el Consorci de les Vies Verdes i l´Ajuntament d´Ogassa. Aquesta va dedicir mitjançant la seva Junta Rectora, aprovar un programa d´Escola Taller, adreçat a menors de 25 anys. Es tracta d´un període formatiu en el qual cobres una contraprestació econòmica mentre aprens un ofici. Aquest programa duraria 2 anys, s´iniciaria al novembre d´aquest any, si acaba essent subvencionat pel Departament de Treball i Indústria. Explica que la fase teòrica es portaria a terme al Centre Cívic i la fase pràctica a l´espai de Toralles i la pròpia estació de Toralles, pel que fa al cas de Sant Joan i, en el cas d´Ogassa a Mina dels Pans i l´antiga Fàbrica dels Pans de Carbó. En el cas de Sant Joan, tenim un pre-acord amb Renfe per llogar-se per un període total de 30 anys ( 20 anys i 10 de prórroga ) l´espai de Toralles, si bé avui encara no està tancat. Aquesta cessió amb règim de lloguer quan sigui el seu moment haurà de passar per Ple perquè considerem que és un tema important, ja que es tracta d´un espai molt abandonat des dels anys 60 i com a final d´un atractiu turístic com és la Ruta del Ferro, és una llàstima tenir-lo en les condicons que està avui. A més té un valor afegit ja que s´ha pogut agafar dins aquest paquet un altre de les casetes que està en els trams de la Ruta del Ferro, concretament, la que es troba situada just a costat del pont de ferro.

L´Escola Taller ha estat demanada per 12 usuaris i amb una estructura d´1 director, 1 docent i 1 monitor. Aquesta estructura variarà en tan que la subvenció, si finalment hi és, sigui per 12 alumnes o per menys. Està comptat que, en el cas que no fossin 12 els alumnes subvenionats, amb el módul mínim que és de 8 alumnes, també és viable l´Escola Taller.Comenta que complementar l´oferta d´escola taller que hi ha a la comarca amb una nova oferta i a més fer que a través del concert entre dos ajuntaments, el Consell Comarcal i elConsorci de les Vies Verdes, és un bon mecanisme per a col.laborar les diferents entitats.S´han marcat diferents objectius, tal i com s´ha esmentat en la lectura de la proposta d´acord de Ple, però a nivell dels dos ajuntaments ens interessaria enfortir les relacions entre ambdós, sobretot en relació a l´antic patrimoni ferroviari i el patrimoni miner, per recuperar el camí de les vagonetes, el pla inclinat, per recuperar documentalment la disperssió de documentació, ja que aquest va ser un tema que va sortir reiteradament en la darrera Junta celebrada. Des del punt de vista de Sant Joan, es tracta de liderar aquesta associació per un període de 2 anys, tal i com estableixen els estatuts ja que després la presidència passarà a l´Ajuntament d´Ogassa ja que té caràcter rotatiu.

Ara cal esperar a veure si el projecte convenç al Departament de Treball i l´acaba subvencionant.Tenim coneixement que s´han presentat 9 projecte d´escola taller a l´ambit de la demarcació de Girona, dels quals com a localitats noves hi ha la nostra, la d´Olot i la de Blanes. Les altres propostes són les que ja hi havia fins ara, com la proposta del Consell Comarcal del Baix Empordà, la de Ripoll, la de Figueres.

Seguidament es cedeix el torn de paraula a la regidora, Sra. Terersa Massoni, la qual manifesta que d´entrada és un projecte que fa molts bons ulls i cal mirar-lo per aquest cantó. Celebren que Sant Joan pugui tenir una escola taller. Comenta que seria bo poder acabar la Ruta del Ferro amb un centre d´interpretació de tots aquest volum d´arqueologia històrica i minera ja que actualment sap greu acabar-la amb l´Estació de Toralles amb les condicions en la que la veiem cada dia.

Pel que fa al projecte d´escola taller, la regidora vol efectuar algunes concrecions. A tal efecte manifesta que el senyor alcalde ha dit que comptaria amb 12 alumnes i li agradaria saber si aquests joves hauran de ser forçosament de Sant Joan i d´Ogassa o no.

A tal efecte el Sr. Alcalde contesta la pregunta formulada per la regidora, Sra. Massoni, dient que estarà obert a tothom, a gent de Sant Joan, de la comarca i fins i tot de fora de la comarca. Considera que no toca prioritzar pel fet geogràfic. En igualtat de condicions és més normal que l´escola taller de Sant Joan tingui alumnes de Sant Joan, Ogassa, Sant Pau i la Vall de Camprodon que no pas de Ripoll. Si que és veritat que les branques familiars que ha presentat l´Escola Taller de Ripoll, són una mica diferents de les de Sant Joan i, per tant, podria passar que gent de Sant Joan anés a l´escola de Ripoll i a l´inversa. En el Taller d´Ocupació, per exemple, en el qual hi ha 8 alumnes treballadors, 6 són de Sant Joan i 2 de la comarca. En l´anterior s´havia arribat a moments en els que hi havia 5 persones de Sant Joan i 3 de fora.

A continuació la Sra. Teresa Massoni demana què cobraran aquests alumnes.

A tal efecte el Sr. Alcalde contesta dient que exactament no li pot dir però aproximadament si. Els 6 primers mesos és un beca de formació i no cobren massa, només en concepte de dieta i la resta, és a dir, l´any i mig següent, cobren una mica més del salari mínim interprofessional.

La regidora, Sra. Teresa Massoni, seguidament pregunta pel lloguer a pagar a Renfe, qui el pagarà i de quins imports parlem i, si al cap dels 20 anys que el senyor alcalde ha comentat que duraria el lloguer, hi ha la opció de compra.

El Sr. Carles Bassaganya i Serra contesta dient que els primers anys el lloguer per l´espai de 22.000 m2 més la caseta de Toralles i la caseta del pont de ferro, sigui de 1.800 euros a l´any. Comenta que això no està signar i s´intentarà aconseguir una situació encara més avantatjosa. Està pendent de decidir encara, si aquest contracte l´acabarà signant l´ajuntament perquè interessi, o bé l´associació. La primera decisió sobre aquest tema, serà de l´ajuntament de Sant Joan.

La Sra. Teresa Massoni demana si es té clar què s´hi farà a les casetes i a tal efecte recorda que hi ha un projecte que contempla fer bars al llarg de la ruta del ferro.

El Sr. Batlle contesta dient que això encara no s´ha decidit.

La regidora siguidament demana si el desnivell de les vagonetes també és de Renfe i el senyor alcalde contesta dient que una part és de Renfe ja que el terme municipal de Sant Joan arriba fins a la Masseta del Mig o anomenada Masseta de Baix, per tant, el pla inclinat, més a menys fins a la meitat és de Sant Joan i l´altre meitat és d´Ogassa i, la meitat de Sant Joan, una part està dins aquesta finca i és de Renfe.

Seguidament es cedeix el torn de paraula al regidor, Sr. Ferran Miquel, el qual manifesta que la proposta està bé ja que recuperar el patrimoni industrial porta implícit recuperar el patrimoni cultural i, per tant, la idea és bona. No obstant, hi troba un inconvenient com és el lloguer per 20 anys una propietat a la qual hi anem a invertir. Considera que això és una equivocació. Considera que caldria negociar amb Renfe i comprar la propietat.

El Sr. Alcalde contesta dient que si fessin això que acaba de proposar, després serien criticats perquè no es compliria el pla de sanejament. Manifesta que té raó en una cosa ja que seria millor opció la de comprar la propietat que no llogar-la. Ara bé, el primer tampteig que es va tenir amb Renfe ja fa algun any, concretament al 2002, l´ex-alcalde, Sr. Gerard Costa, les expectatives eren molt altres per part de Renfe.Estem pendents de tenir un contacte amb el Sr. Ramon Martínez Fraile, Secretari General de Turisme actualment i Vice-President de Renfe, el qual va ser la persona que va acabar decidint l´any 1992 vendre tot el parc de l´Estació al govern de Convergència. A l´anterior legislatura, el Sr. Gerard Costa, el qual tenia bons contactes a la Renfe, va intentar fer gestions si bé les expectatives de Renfe eren molt altes. Ara s´ha cregut convenient que per alleugerir terminis, era millor anar per la via del lloguer.

En relació al tema de la compra, considera que és inviable econòmicament i poc àgil per a poder-hi actuar el proper més de novembre si finalment acaba tirant endavant el projecte de l´escola taller. No obstant, s´està intentant perfeccionar el contracte que encara no està signat, tal i com ja ha manifestat anteriorment, i hi ha la voluntat d´incloure que, si algún dia l´ajuntament acaba comprant o expropiant la finca, no computi el valor de les inversions que l´ajuntament hi acabi fent.Considera que amb un lloguer de 20 anys més 10 de pròrroga, l´ajuntament pot recuperar perfectament els diners que acabi pagant de lloguer, per un espai tan gran i potent com és aquest i que, tal i com ha dit el Sr. Miquel, un espai que actualment funciona.

El Sr. Miquel comenta que creu que el més segur és que si això s´acaba fent, qui ho ha de gestionar no ha de ser ni l´ajuntament, ni l´associació ni el Consorci, ni el Consell Comarcal sinó que caldrà fer una concessió administrativa per adjudicar-ho a algú que sàpiga de l´activitat que s´hi vulgui fer.Torna a demanar que es negociï un lloguer amb Renfeamb un opció de compra ja que les coses poden canviar molt durant els anys i d´aquesta manera, quan hi hagi diners a la caixa municipal, que no sap quan serà, potser es podria comprar.

El senyor Batlle manifesta que també s´està mirant la possibilitat d´introduir en el contracte, el tema de l´opció de compra, però ja es veurà què s´acabarà signant.

Seguidament la regidora, Sra. Teresa Massoni, afegeix que en el tema de la recuperació de les mines de carbó, durant algun temps hi va haver interés del Museu de la Ciència i de la Tècnica i, per això demana si aquest interés encara hi és o si per contra, ja s´ha desestimat.

El Sr. Carles Bassaganya i Serra, alcalde-president, contesta dient que fa un parell de mesos amb el Sr. Labern, President de l´Associació dels Museus de la Ciència i de la Tècnica, se´n va parlar d´aquest tema, aprofitant que va venir a Sant Joan per parlar de les colònies industrials.El Museu de la Tècnica, tal i com s´ha vist a Ripoll, estan mancats de recursos i costa molt que tirin endavant subseus i més en el cas de la minera ja que n´han fet una de bastant potent, com és la de Sant Cornel.li i tot el tema de Sercs i això ens juga en contra. També ens juga en contra el tema del ciment a Castellar de N´Hug i Pobla de l´Illet. No obstant tot el que acaba de comentar, considera que tot el que sigui ajudar a Ogassa a desenvolupar el seu principal actiu, és beneficiós per Sant Joan.

6.- APROVACIÓ MOCIÓ EN DEFENSA DE L´AUTONOMIA LOCAL I FINANCERA.

La Secretària de la Corporació, procedeix a llegir la següent proposta d´acord:

“ El dia 19 d’abril de 1979 es constituïren els primers ajuntaments elegits democràticament i amb sufragi universal després de 40 anys de dictadura. La societat catalana va celebrar aquelles eleccions amb il·lusió, esperança i amb la certesa que la llibertat era un valor que havien de defensar per fer una societat més justa i més democràtica.

 Durant aquest vint-i-cinc anys tots i cadascun dels municipis de Catalunya s’han transformat i, han esdevingut comunitats locals en les que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya han tingut la seva oportunitat individual i col·lectiva de desenvolupament. Els municipis catalans, reunits en el II Congrés de Municipis, ja van expressar que “Catalunya es construeix des dels municipis”. Aquesta voluntat de refer el país, de recuperar les seves llibertats i encetar el camí de la normalitat, ha presidit l’impuls que tots els ajuntaments arreu del territori han dut a terme al llarg d’aquests anys.

Catalunya ha estat capaç de créixer i progressar mantenint la cohesió social i l’equilibri territorial. La societat que hem estat construint ha situat a les persones, a les catalanes i als catalans, com a nucli de les polítiques públiques. Aquesta aposta, agosarada, ha estat principalment compartida entre el Govern de Catalunya i els Ajuntaments. Les comunitats locals han esdevingut punts referencials i d’identificació de les ciutadanes i ciutadans. La recuperació de les llibertats individuals i de les llibertats públiques ha comportat, també, la recuperació dels espais públics, de les places, dels carrers i dels equipaments com espais de desenvolupament personal i col·lectiu. La capacitat transformadora dels municipis ha estat increïble malgrat la deficient regulació competencial i la migradesa econòmica amb què han estat sotmesos.

 L’Estatut d’Autonomia de 1979 no va tenir en compte una visió municipalista del Catalunya. Es tractava de recuperar una institució, la Generalitat de Catalunya, i articular de nou el país. En aquell moment els grups polítics principals de la comissió redactora van optar per un model de recuperació de les institucions nacionals, sota la concepció que els municipis tenien una funció administrativa destinada a l’organització de serveis generals. El municipalisme català, ha evolucionat molt, ha estat capaç de prestar serveis que els seus ciutadans reclamaven. Les formes de gestió i les possibilitats desenvolupades pels municipis per tal de satisfer les necessitats dels seus ciutadans han estat observades com a noves formules de desenvolupament del municipalisme català.

Ara, vint-i-cinc anys després, ens trobem davant el repte d’escriure i aprovar un Nou Estatut per a Catalunya. Tenim l’oportunitat d’assolir un Estatut que tingui en compte totes les aportacions que els municipis han fet durant aquests anys. Volem i necessitem un Estatut que contempli la capacitat única del Parlament de Catalunya en l’organització competencial i funcional dels municipis. Per això volem i necessitem un Estatut que atorgui al Parlament de Catalunya les competències exclusives en l’organització territorial, i de l’administració local, sense bases ni condicions prèvies. Volem i necessitem un Estatut que converteixi al Parlament de Catalunya amb l’únic poder legislatiu en relació a les hisendes i el finançament local. Els municipis, per continuar avançant, necessitem un Nou Estatut que permeti el reconeixement de les nostres singularitats administratives i territorials.

Ara ens trobem davant d’un nou repte. L’autogovern de Catalunya ha de créixer, necessitem continuar fent polítiques de proximitat en habitatge, en immigració i en tantes altres matèries que els municipis coneixem pro bé degut per la particular relació que mantenim amb les ciutadanes i els ciutadans. Anhelem un nou instrument, l’Estatut, que doti de capacitat financera i econòmica a Catalunya, de forma justa i solidària. En definitiva, com ara fa vint-i-cinc anys, els ajuntaments de Catalunya manifestem la nostra voluntat d’avançar en pau envers la llibertat individual i col·lectiva de totes les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya.

Per tot això manifestem el següent:  

Primer.-El règim local és una competència exclusiva de Catalunya d’acord amb l’article 9.8 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya actualment vigent. Actualment s’està debatent, en el marc de l’Estat, la modificació de les bases del règim local.

Un cop han estat desenvolupades les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat constitucional de tots els ciutadans de l’estat espanyol en l’exercici dels drets, s’entén que és la Generalitat de Catalunya qui, a partir de les seves competències pròpies i exclusives, ha de fixar el marc bàsic i general del règim local a Catalunya.

Per tant, és necessari que la reformulació de les bases del règim local que realitzi l’estat espanyol reculli exclusivament aquestes bases mínimes que han establert la igualtat entre els ciutadans de l’estat i que han quedat fonamentades pel transcurs de 25 anys d’ajuntaments democràtics, deixant per al legislador català allò que ja l’any 1978 preveia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i que fins ara encara no s’ha pogut complir en la seva literalitat.

Segon.-La realitat municipal, tant a Catalunya com a l’estat, ens mostra a diari les diferents realitats locals existents al territori, bé sigui per població, per orografia o per raons socioeconòmiques; és per això que cal que la legislació assumeixi i plasmi el concepte d’asimetria local. Els ajuntaments han de disposar d’un catàleg de competències que sigui modulable segons la seva voluntat i en funció de la seva idiosincràsia i realitat local.

Tercer.-En atenció a les competències realment assumides i exercides pels diferents ens locals, cal garantir la autonomia i la suficiència financeres. Els municipis han de poder decidir la seva despesa i el volum total d’ingressos mitjançant el repartiment de la càrrega tributària que considerin adequada, dins uns tipus homogenis i equitatius i cal dotar els ajuntaments d’instruments de finançament que permetin impulsar polítiques de promoció i desenvolupament econòmic. És per això que cal que el Parlament de Catalunya, d’acord amb les seves competències, reguli mitjançant llei les hisendes locals.

Quart.- L’experiència de 25 anys d’ajuntaments democràtics ens ha demostrat que cal dotar als electes locals d’un estatut propi que contempli aspectes tan importants com els següents:

               I.      garanties econòmiques i polítiques dels electes locals adequades a la realitat municipal; fixant un salari clar i determinat pels alcaldes i regidors; establint per llei una taula salarial en funció del nombre d’habitants, el pressupost ordinari dels ajuntaments, i la complexitat urbanística i social dels municipis.

             II.      garanties socials com l’alta adequada al règim de la seguretat social en funció del salari efectivament rebut i determinar el dret a percebre el subsidi per desocupació una vegada cessat del càrrec.

           III.      garanties polítiques on es reconeguin de forma clara i precisa els drets i deures dels electes locals i dels grups polítics amb presència municipal per tal d’assegurar els principis de participació democràtica i representativitat i per ajudar a distorsionar la vida local.

En aquest sentit, i com a competència pròpia i exclusiva de la Generalitat de Catalunya, celebrem que el Govern de la Generalitat hagi començat a treballar en la regulació de les prestacions econòmiques dels electes locals. Així mateix considerem que cal que, en un futur, aquesta llei formi part d’un futur estatut de l’electe local que contempli els tres aspectes anteriorment citats.

Cinquè.-Cal garantir la representació del poder local en les cambres territorials. Si el Senat de l’Estat espanyol s’articula com la cambra de representació territorial de l’Estat, aleshores aquest ha de reconèixer, per tant, la diversitat tant nacional de l’Estat, com la diversitat d’ens locals. És per això que tant el municipalisme com la nova divisió territorial de Catalunya haurà de ser reconeguda i respectada en la composició del Senat.

Sisè.-El municipalisme català és i ha estat plural. És per això que cal que tota organització representativa d’aquest ha d’estar representada en tots els consells i conferències sectorials on es debatin i decideixin les polítiques territorials de Catalunya.

De la mateixa manera, la realitat nacionalment, cultural i política diversa de l’estat espanyol, obliga que aquesta representació en tots els consells i conferències sectorials on es debatin i decideixin les polítiques territorials es realitzi per part de totes les organitzacions municipalistes existents a l’estat, sense excloure ni obviar els municipis que no formin part de la Federación Española de Municipios y Provincias.

Per tot el que s´acaba d´exposar és pel que es proposa al Plenari Municipal, l´adopció dels següents ACORDS:  

PRIMER.-Sol·licitar al Govern espanyol que en la revisió de les bases del règim local que està realitzant, respecti les competències de la Generalitat de Catalunya recollides per l’article 9.8 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria de règim local i la legislació que en matèria d’organització territorial i règim local ha anat desenvolupant.

SEGON.- Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a regular un Estatut dels electes locals que contempli les garanties socials, econòmiques i polítiques esmentades.

TERCER.- Instar al Parlament de Catalunya que reguli una llei de les hisendes locals catalanes que articuli el finançament dels ens locals de Catalunya, i que sigui l’òrgan que s’encarregui de distribuir la participació en els ingressos locals de l’Estat dels ens locals de Catalunya.

QUART.-Instar al Govern de l’estat espanyol que instauri el 19 d’abril, dia de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, d’ençà la represa democràtica, el dia del municipalisme.

CINQUÈ.- Notificar els presents acords al President de la Generalitat de Catalunya, al President del Govern espanyol, als grups amb representació parlamentària al Parlament de Catalunya, al Congrés dels diputats i al Senat i a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques “.

Seguidament el Sr. Alcalde comenta que aquesta moció diu que, davant una reforma de la Constitució de l´estat espanyol i de la reforma dels diferents Estatuts d´Autonomia, però en particular el del nostre país, hi ha una certa preocupació en que es torni a entrar amb una especialitat de l´estat espanyol com és“ el café para todos “ i, per tant, totes aquelles autonomies que han desenvolupat el règim local i que han demostrat que volien organitzar-se, aquesta competència s´hauria d´intentar respectar i donar aquest tret distintiu. Es queixen també de la manca de regulació de l´estutat dels electes locals i de no haver decidit d´on venen els recursos dels nostres ajuntaments, en general perquè el 12-13 % de la despesa pública que té l´administració local, que no s´ha variat en els darrers 25 anys i, per tant, no s´ha volcat l´estat central a Catalunya i laGeneralitat tampoc ha sigut procliu a deixar diners als ajuntaments i també es queixa del fet que l´estat espanyol no vulgui transferir la participació dels ingressos de l´estat a la Generalitat, mitjançant una modificació de la llei d´hisendes locals. A part es demana la instauració del dia de la constitució dels primers ajuntaments democràtics el dia 19 d´abril.

Sotmesa la proposta d´acord a consideració del Plenari Municipal, aquesta s´aprova per unanimitat dels membres presents a la sessió.

7.- APROVACIÓ ADHESIÓ PER LA RESTITUCIÓ DE LES QUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH.

La Secretària de la Corporació, procedeix a llegir la següent proposta d´acord:

“ Catalunya va patir durant el segle XX dues dictadures profundament anticatalanes: la de Primo de Rivera, des del 1923 al 1930, i la de Franco, des del 1939 al 1975. Durant aquests períodes, es van eliminar sistemàticament tots els símbols públics de catalanitat.

L’any 1928 les quatre columnes de Puig i Cadafalch erigides a Montjuïc, i que representaven les quatre barres catalanes, foren enderrocades per ordre del general Primo de Rivera.

Conscients que un dels aspectes més importants de la recuperació nacional de Catalunya és la restitució de la memòria històrica i dels símbols de la identitat del poble català, considerem un deure patriòtic restituir a Montjuïc aquestes quatre columnes, perquè constitueixin un homenatge en memòria dels lluitadors i lluitadores per les llibertats nacionals de Catalunya; i és per això que donem suport a aquesta campanya.

Per tot el que s´acaba d´exposar és pel que es proposa al Plenari Municipal, l´adopció dels següents ACORDS:

PRIMER.- APROVAR l´adhesió a la campanya pel Monument d´Homenatge als patriotes catalans de tots els temps que està duent a terme l´entitat La Xarxa, amb la finalitat de restituir les quatre columnes obra de l´arquitecte Puig i Cadaflach que es van erigir l´any 1919 on ara hi hala font lluminosa de Carles Buïgas i que la dictadura de Primo de Rivera va fer enderrocar l´any 1928, pel fet de simbolitzar les quatrebarres catalanes.

SEGON.- COMUNICAR el present acord a La Xarxa, a fi i efectes oportuns “.

Per explicar aquest punt, l´alcalde cedeix el torn de paraula a la regidora, Sra. Elisabet Regué, la qual comenta que la Xarxa d´Entitats Cíviques i Culturals dels països catalans pels drest i llibertats nacionals, és el moviment que està portant a terme la campanya pel monument en homenatge als patriotes catalans, mitjançant la reconstrucció de les quatre columnes del projecte de Puig i Cadafalch.

Sotmesa la proposta d´acord a consideració del Plenari Municipal, aquesta s´aprova per unanimitat dels membres presents a la sessió.

8.- INFORME ÀREES DE GESTIÓ.

El regidor, Sr. Joan Àlvarez comenta en relació al tema de la cooperació que conjuntament amb l´Ajuntament de Ripoll, Campdevànol i Ribes, s´està intentant crear un grup de brigades per actuar a Nicaragua directament creant una comissió a nivell comarcal amb la col.laboració del Consell Comarcal, per tal d´actuar a Sant Ramon. Aquest any els projectes que es tiraran endavant consistiran en la compra de materialper 1.200 nens i per un centre de nens disminuïts.

Seguidament la regidora, Sra. Eva Batrina comenta que es continua treballant amb el tema de l´ESO. Comenta que es va tancar la pre-inscripció amb 29 alumnes pre-inscrits a primer d´ESOi que estàn molt satisfets.

A continuació es cedeix el torn de paraula al regidor, Albert Roquer, el qual comenta que demà es portarà a terme la XII Duatló.Conjuntament amb el Consell Esportiu del Consell Comarcal els dies 18 i 19 de juny es celebrà un campionat de 3x3 de bàsquet a la Plaça Barcelona i al pavelló poliesportiu. Recorda que a nivell de participació ciutadana a partir d´aquest dissabte, s´inicien els contractes amb els pares, mares, fills i filles pel play-back infantil per a celebrar-lo el mes de juny o a principis de juliol.També a nivell d´entitats que, fa qüestió d´un mes i mig o dos mesos, es va presentar una nova entitat, la penya perica de Sant Joan de les Abadesses. Finalment comenta que es tenen contactes amb gent de Sant Joan amb la finalitat de renovar l´actual Comissió de Festes.

Seguidament la regidora, Sra. Elisabet Regué comenta que aquest mes de maig s´acaba el cicle d´espectacles infantils si bé encara queden dos espectacles.Conjuntament amb el regidor de joventut, el dia 28 de maig segurament es portarà a terme el dia del comerç just.

La regidora, Sra. Roser Sala comenta que el cap de setmana passat es va celebrar la Fira de Sant Isidre i fa una bona valoració d´aquesta fira.Comenta que el proper 15 de maig continuaràn, comcada any, els actes d´aquesta fira.Dóna compte de la campanya que s´han dut a terme en aquesta fira: “ campanya recilant saltant “. Explica que s´ha presentat al Departament de Comerç, Consum i Turisme, les activitats i actuacions pel Pla de dinamització pel comerç de la nostra vila per aquest proper any. Finalment comenta les actuacions de l´Agència Catalana de l´Aigua per a la neteja del riu.

Finalment es cedeix el torn de paraula al regidor, Sr. Albert Julve, el qual comenta que a la carretera GI-521 està asfaltada en els seus 11 quilòmetres i s´estan canviant els ponts dels forats de les riberes ija està tota pintada de nou.

A continuació el regidor, Sr. Raimon Traver demana si podria formular una pregunt en relació a una de les intervencions que s´han fet dins aquest punt de l´ordre del dia i,essent afirmativa la resposta del senyor Batlle, aquest demana en relació al tema de l´ESO, si el conveni amb ensenyament està signat i, el senyor alcalde contesta que no perquè encara no ha tocat però que segur que abans de començar el proper curs escolar estarà signat, i comenta que actualment s´estan acabant de dur a terme tràmits purament administratius però no està preocupat per aquest tema perquè segur que,el curs que ve s´inicarà l´ESOaSant Joan.

Seguidament la Sra. Massoni efectua una preciació, dient que cal tenir en compte que en les pre-inscripcions no es contemplen les repeticions i que a partir de 34 alumnes, s´han de doblar un grup i això és important tenir-ho en compte de cares a la qualitat de l´ensenyament i pensa que cal tenir-ho en compte de cares a signar el conveni que ara comenten.

El Sr. Carles Bassaganya i Serra, comenta que hi ha una disposició que diu que en casos excepcionals, i segurament el nostre ho seria, només es pot ampliar un 10 % més aquests 30 alumnes i, per tant, un grup poden ser fins a 33 alumnes però si fossin 34 alumnes, encara no nosaltres no volguessim, serien segur 2 grups. No interessa començar l´ESO amb dos grups i potser tots haguessim estat més còmodes amb un sol grup d´uns 20 alumnes. Tenim el compromís que, si s´arriba a l´alumne 34, hi hagi 2 grups segur.

La regidora, Sra. Teresa Massoni manifesta que val més dos grups de 22 alumnes que no pas 1 grup de 31 alumnes i això només es qüestió de diners ja que un grup més són 2,5 professors més.

El Sr. Alcalde comenta que la mala notícia seria, per exemple, ser 33 alumnes ja que només es tindria un sol grup i en canvi, amb 34 alumnes, tindríem 2 grups de 17 alumnes.

9.- DONAR COMPTE DELS DECRETS D´ALCALDIA SEGÜENT: DEL NÚMERO 25 AL 42 DEL 2005.

Nº	DATA	CONCEPTE
25	15-03-05	Sol.licitud subvenció per treballs d´aclarida, estassada de matoll i eliminació de restes i poda a Avetà i Puigrust.
26	24-03-05	Aprovació liquidació pressupost Ajuntament 2004.
27	24-03-05	Aprovació liquidació Llar d´infants 2004.
28	18-03-05	Autorització per dur a terme una acampada a St. Antoni els dies 19 i 20 de març de 2005.
29	29-03-05	Permís reducció jornada i hora lactància a la funcionària d´aquest Ajuntament, Sr. Carmes Rodríguez i Buixeda.
30	30-03-05	Ordenar inici expedient de contractació obres ampliació cementiri municipal.
31	29-03-05	Aprovació projecte a presentar convocatòria de subvenció per al foment del desenvolupament local, dels agents d´ocupació i desenvolupament local i d´impuls dels projectes i les empreses qualificades d´I+O.
32	31-03-05	Delegació funciona Alcaldia a favor de la 1ª Tinent d´Alcalde epsl dies 1 a 3 d´abril de 2005.
33	31-03-05	Encarregar la redacció del projecte bàsic i executiu de les obres de transformació de la secció viària del carrer Ramon d´Urg, 1ª Fase.
34	31-03-05	Compensar el deute pendent d´aquest Ajuntament amb el deute de Fecsa Endesa.
35	01-04-05	Cessament i nomenament responsable Registre Civil.
36	05-04-05	Ordenar modificació pressupost ajuntament nº 1/2005.
37	05-04-05	Autoritzar al Sr. Oriol Bartrina a utilitzarel camp de futbol de sorra del Parc de l´Estació el dia 5 de març.
38	05-04-05	Sol.licitud subvenció per arranjament teulat, substitució canal i pintat interior del pavelló municipal d´esports.
39	31-03-05	Aprovació oferta pública ocupació 2005.
40	19-04-05	Autorització per a la instal.lació d´una parada per a la venda de flors la Diada de St. Jordi.
41	22-04-05	Autorització per a la instal.lació d´una parada per a la venda de samarretes .
42	26-04-05	Aprovacio certificat de la qualificació del sòl del camí de Fogonella.

El Sr. Ferran Miquel demana poder tenir coneixement del projecte al qual fa esment el Decret d´Alcaldia núm. 31 i el Sr. Alcalde, comenta que a través d´una convocatòria destinada a les mesures de generació d´ocupació del Departament de Treball, molt direccionada a què els Agents d´Ocupació i Desenvolupament Local presentin projectes, s´han fet diferents opcions per a finançar actuacions que, en part ja es fan i en part no es poden fer per mecanismes pressupostaris. Es tracta bàsicament de productes per a l´oficina de turisme, demanant el finançament del 70% de l´actuació, la qual té un cost total de 15.143,80 euros.

S´acorda donar una còpia del Decret d´Alcaldia núm. 31 al regidor, Sr. Ferran Miquel.

No havent-hi més assumptes a tractar, l´Alcaldia dóna per acabada la sessió a les 21:35 hores de la qual s´estén la present acta que signa amb mi, la Secretària que certifico, l´Alcalde-President de la Corporació.

Secretària-Interventora
Raquel Costa Iglesias

L’alcalde
Carles Bassaganya i Serra