L'explotació de les mines de carbó a les muntanyes d'Ogassa i Surroca a mitjans del segle XIX està a l'origen de la línia ferroviària Granollers-Ripoll-Sant Joan-Toralles. La línia s'inaugurà l'any 1880. El tram Sant Joan-Toralles deixà de funcionar coincidint amb el tancament de les mines l'any 1967. El tram Sant Joan-Ripoll va anar caient en desús fins al seu definitiu tancament l'any del seu centenari, el 1980.

La Ruta del Ferro ressegueix el trajecte que feia el tren des de Toralles, passant per Sant Joan, fins a Ripoll. Els 12 km. de via han esdevingut un camí ideal per gaudir, a peu o en bicicleta, de l'entorn natural i conèixer un passat industrial inèdit.

Fes clic aquí per accedir al plànol.

. Sant Antoni:

Situada dalt d'un turó de 1.040 m d'alçada, és un excel.lent mirador de la Serra Cavallera, el Puig Estela, el Taga, el Sant Amand i més enllà el Pedraforca i la Serra del Cadí.

La primera notícia fiable de l'existència de l'ermita data del 1635. Fou destruïda diverses vegades, l'actual data del 1852. El diumenge més proper al 13 de juny, diada de Sant Antoni, se celebra un aplec de gran tradició a la vila.

. Santa Llúcia de Puigmal

Abocada a la comarca de La Garrotxa, ja era nomenada en documents de l'any 890. L'edificació actual data del segle XII. Es tracta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliana i amb absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera. La construcció ha estat restaurada deixant els addiments del campanar d'espadanya. Al costat trobareu una font amb una taula i bancs per refer-vos una mica.

. Sant Ponç d'Aulina

Pertany al terme municipal de La Vall de Bianya. Formava part de les possessions del monestir de Sant Joan. La construcció actual és del segle XII.

. Santa Magdalena de Perella

El 21 d'abril de 1145, l'hisendat de nom Perella i la seva muller Cordovana, propietaris de mas Perella, juntament amb llurs fills, oferien al monestir de Sant Joan l'església de Santa Magdalena que ells acabaven d'edificar a l'alou de Perella, propietat del monestir. Es tracta d'una senzilla capella d'una nau, coberta amb volta apuntada i sense absis aparent. El campanar i la sagristia són elements afegits posteriorment.

. La Font de la Puda

És una font d'aigües sulfuroses. El 1828 es va canalitzar i el 1840 es va urbanitzar amb la popularització de les aigües termals. En aquesta època era molt freqüentada per gent que anava als banys amb finalitats medicinals. Hi ha hagut diferents temptatives per fer un balneari, la primera el 1891, però mai no han passat d'acords sobre paper.

. Font dels Vermells

Era un dels passejos més habituals dels santjoanins de les primeres dècades del segle XX. El tram de carretera que anava de Sant Joan a la font era il.luminat, i a l'any 1921 es va acondicionar amb unes taules i bancs perquè la gent hi anés a berenar.