El municipi de Sant Joan de les Abadesses (53,6 km2) limita al N per una petita franja amb Camprodon, al NE amb Sant Pau de Segúries, a l'E amb la Vall de Bianya (Garrotxa) i al SE amb Riudaura (Garrotxa). Al S confronta amb Vallfogona de Ripollès i d'aquà fins al SW amb Ripoll. Tota la part compresa entre el SW i el N limita amb Ogassa. Sant Joan de les Abadesses centra el sector de la vall del Ter limitada a NE per la confluència del torrent de Quatrecases amb el Ter i al SE per la confluència del torrent de Ribamala també amb el Ter.
Forma una tÃpica vall dels Prepirineus de direcció NE-SW, estesa entre els vessants meridionals del Taga i de la Serra Cavallera, al N, i els vessants septentrionals de la serra de Puig Estela i el turó de Castelltallat, al SE. El terme de Sant Joan té un apèndix, a llevant del turó de Castelltallat, que s'endinsa cap a la comarca de la Garrotxa a la capçalera de la Vall de Bianya, on és situat el veïnat de Santa Llúcia de Puigmal.
És una vall gerda, coberta de pastures (que ocupen gradualment les coromines dels masos que es despoblen als vessants de la vall) i de boscs de pins, roures o faigs als llocs més alts.
El cap del municipi és la vila de Sant Joan de les Abadesses. El municipi comprèn, a més, dues colònies fabrils: la Colònia Llaudet i la Colònia Jordana; avui només resta en activitat la fà brica, mentre que els habitatges no s'utilitzen. La resta del terme és disseminat.
La vida es concentra al fons de la vall i a la vila de Sant Joan, al llarg del Ter i de la carretera (antiga comarcal C-151, ara C-26 i C-38) de Ripoll a Camprodon i al coll dcAres (que permet d'arribar al Vallespir). Una altra carretera important és la de Sant Joan a Olot per Sentigosa, que enllaça al coll de Caubet amb la carretera que ve de Ripoll i que comunica el Ripollès amb la Garrotxa i amb les terres gironines.
Una altra via d'accés era el ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, construït entre 1875-80 per la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, companyia que explotava les mines de carbó de Surroca i Ogassa, un dels primers motors de desenvolupament de la vall. Actualment el tren ja no passa per Sant Joan, sinó que arriba a Ripoll, per seguir després en direcció a França. El tram Sant Joan-Ripoll va anar caient en desús fins al seu definitiu tancament l'any 1980.
La població
La població (santjoanins) patà força el despoblament del segle XIV, un cop passada l'empenta pobladora inicial al segle XIII. AixÃ, el 1370, la vila només tenia 58 famÃlies, gairebé la meitat de les que havia assolit a la fi del segle anterior. Al final del mateix segle XIV inicià un redreçament notable, i el 1397 ja tenia 80 famÃlies, 32 de les quals dedicades a la parairia i 15 a l'art de teixir; la resta era gent d'ofici, com pellaires, sastres, sabaters i bracers. Una sèrie de privilegis concedits pels abats, que eren barons de la vila, confirmats pels reis, mantingueren un cens força estable a la vila de Sant Joan, que oscil·là entre 100 i 150 famÃlies al llarg dels segles XVI-XVIII. Tot el terme tenia 240 famÃlies el 1626 i 287 el 1782.
A mitjan segle XIX el municipi arribà a 2 200 h, la major part dels quals dedicats a les feines del camp i a la ramaderia i la resta a l'antiga indústria llanera dels paraires. La industrialització del terme al final del segle XIX i, sobretot, al principi del XX, canvià les condicions de vida i la vila passà de 2 995 h el 1900 a 3 993 h el 1936. La guerra civil de 1936-39, i després l'aiguat del 1940, marcaren una forta davallada de poblament, de la qual no es recuperà fins havent passat el 1950. Des d'aleshores, el redreçament industrial féu augmentar la població, encara que amb un ritme no gaire accelerat, ja que es passà de 3 905 h el 1950 a 4 247 h el 1981.
Les dues darreres dècades del segle XX, però, la població disminuà (3 896 h el 1991 i 3 566 h el 2001). Amb el canvi de segle, no obstant, es produà un lleuger increment demogrà fic i el 2005 es comptabilitzaren 3 621 h.
L'economia
Sant Joan de les Abadesses és una vila de caire industrial que encara manté una petita part de l'agricultura i també un sector ramader força dinà mic. L'agricultura, produïa fonamentalment cereals (sobretot blat de moro), però la tendència general de la pagesia és anar deixant de banda aquest sector, que patà una forta davallada la darrera dècada del segle XX, per derivar cap a les activitats ramaderes, de manera que les hectà rees que resten de conreu es dediquen bà sicament a farratge pel bestiar.
Els principals sectors ramaders han estat el bovà i el porcÃ. També hi ha bestiar ovà i cabrum a les zones de muntanya, que els darrers anys del segle XX s'incrementà notablement.
Però tot i la presència d'un actiu sector ramader Sant Joan de les Abadesses és un municipi dedicat a la promoció de les activitats industrials, (expandint-se cap al sector dels serveis) les quals ocupen la major part de la població. La tradició industrial arrenca del final del segle XIX amb l'arribada del tren per tal de facilitar l'explotació de les mines de carbó de Surroca (1875-80). Posteriorment, al principi del segle XX s'instal·laren diferents empreses tèxtils, com Tèxtil Abadesses (Espona) i Filatures Llaudet (aquesta darrera tancà el 2006).
A partir del 1950 es produà una nova empenta industrial que provocà una diversificació del teixit industrial. Es crearen diverses indústries: de tripa sintètica, de là mpades, d'òptica, d'estufes, d'alimentació (fabricació d'embotis), tèxtil, metal·lúrgiques, etc. Tot i la presència d'empreses de sectors diversos, l'existència de fà briques destinades a la producció tèxtil fa que aquest sector hagués estat el predominant en el panorama industrial de la vila.
Sant Joan de les Abadesses fa mercat el diumenge i celebra el cap de setmana proper a l'1 de maig la fira de Sant Isidre, dedicada a la maquinà ria agrÃcola i comerç.
Quant al turisme, el municipi promou activitats de muntanya i activitats relacionades generalment amb la difusió dels atractius turÃstics de la zona. Pel que fa a l'oferta d'allotjament, el municipi disposa de diverses pensions, un cà mping i residències casa de pagès.
Â
Â
Comparteix aquesta informació
