Â
| Palau de l'Abadia |
Casa Maragall |
Església de Sant Pol |
|
| Pont Vell | Plaça Major | El Palmà s, Casal Jaume Nunó |
La Muralla |
| Era d'en Serralta |
Sant Miquel de la Infermeria |
Ecomuseu El Molà Petit |
|
Â
A l'edat mitjana era coneguda com a Vila Nova. Creada a principis del segle XIII per iniciativa dels abats Pere de Soler i, posteriorment, Ramon de Blanes als antics camps monà stics del Vinyal. Fou organitzada segons l'esquema de les ciutats romanes: una trama de carrers paral·lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. Aquest traçat és poc habitual comparat amb d'altres viles medievals.
La Plaça Major era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic. D'aquà parteixen els principals carrers de la Vila, alguns dels quals acolliren un bon nombre d'artesans, com el carrer Tints.
Al voltant de tota la Vila Vella trobem les restes de la muralla que protegia a la població, iniciada al segle XII i reforçada en diverses ocasions Arribà a constar de 24 torres i 6 portals d'accés.
Va ser fundat al segle IX per Guifré el Pelós i la primera abadessa en fou Emma, una de les seves filles. La comunitat femenina fou expulsada al segle XI per raons poc clares, suposadament per dur una vida poc digne d'una comunitat religiosa. Després d'un segle de crisi s'hi acaba afermant una comunitat de preveres agustinians, amb el suport del comte Berenguer III.
L'actual construcció data del segle XII i la disposició dels absis respon a una influència occitana, amb cinc absis ricament decorats i un ampli conjunt amb deambulatori entorn a l'altar.
Guarda en el seu interior un magnÃfic grup escultòric del segle XIII conegut com a SantÃssim Misteri, obra de transició entre el romà nic i el gòtic que representa el davallament de la creu.
També s'hi troben retaules gòtics d'alabastre dedicats a Sant Agustà i Santa Maria la Blanca i el sepulcre del Beat Miró, també d'estil gòtic. Les tres peces són un exemple de la producció de l'important taller d'escultura que va acollir la vila al segle XIV. El claustre gòtic del segle XV substituà l'anterior romà nic destruït pel terratrèmol de 1428. Completa el conjunt, la capella barroca dels Dolors, amb una preciosa talla contemporà nia de la Pietat de l'escultor Josep Viladomat.
Situada al carrer Major de la Vila Vella, és la casa on va estiuejar-hi el poeta Joan Maragall. Hi va escriure La Vaca Cega i els Goigs de la Verge de Núria. Grà cies a l'estada a la nostra vila, va conèixer també la llegenda del Comte Arnau, de la que en feu un magnÃfic poema.
Un altre punt de referència de Maragall és la Font del Covilar al costat de la casa del mateix nom a les afores del poble, on es troba la poesia de La Vaca Cega gravada en un monòlit de pedra.
Â
Situada després del Pont Vell, és on va aparèixer el primer nucli urbà anomenat del Raval. Des dels seus orÃgens l'església era la parròquia dels vilatans. L'església actual data del segle XII i està dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit de sobre la porta (conservat al museu del Monestir).Patà importants danys en el terratrèmol de 1428 i en guerres posteriors. Durant l'època barroca fou à mpliament reformada. L'actual estat sense les parets laterals i l'edificació romà nica visible la converteix en un original conjunt pedagògic, ja que permet entendre el procés de construcció de les esglésies de l'època. Des del 1997 acull el monument a la Sardana, obra de l'escultor santjoanà Francesc Fajula.
L'església es troba al costat de la Pl. Anselm Clavé, urbanitzada cap al 1920 per Jeroni Martorell, durant l'expansió de la vila. La font que ornamenta la plaça és obra de Josep Camps i està coronada per una està tua que representa probablement el Comte Arnau.
Â
El primer pont de la vila sobre el riu Ter data del 1138, era d'estil romà nic i amb un sol arc. Fou malmès pel fort terratrèmol que va sacsejar la vila el 1428 i va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta que el converteix en el pont gòtic amb més llum de la penÃnsula. Durant la retirada republicana al final de la Guerra Civil espanyola va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la gran volta gòtica i les arcades romà niques.
Â
Â
Anomenada originà riament El Mercadal era el centre de vida social i d'intercanvi econòmic de la Vila Nova (actual Vila Vella). L'any 1230 Jaume I el Conqueridor va donar permÃs per a fer-hi el mercat setmanal, que actualment té lloc al Passeig Comte Guifré. Voltada per cases porxades, conserva algunes columnes amb elements gòtics. A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps.
Â
El Palmàs – Casal Jaume Nunó
Â
Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l'exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d'accés. Actualment, es poden observar algunes restes de l'antiga muralla al Passeig Comte Guifré, a la Plaça de l'Arquitecte Duran i Reynals, al mirador de la plaça de l'Abadessa Emma i especialment al Parc de la Muralla, on s'obria el portal de ponent i on podem contemplar un fragment considerable de muralla i les restes d'una de les torres.
Â
És una era tancada que inclou una pallissa amb una arcada gòtica. Les seves parets perimetrals són part de la muralla medieval i d'una de les torres de vigilà ncia.
D'estil romà nic, data del segle XII i formava part del clos monà stic juntament amb el Monestir i el Palau de l'Abadia. Fou la capella de la infermeria del monestir utilitzada pels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa. Actualment tan sols se'n conserva la base dels murs ja que va ser enrunada durant la Guerra Civil per tal de construir el pont de la Plana amb les seves pedres.
Molà fariner d'origen medieval i vinculat al Monestir. Va mantenir el seu ús fins la dècada de 1960, quan una esllavissada va destruir el canalet que portava l'aigua fins a la bassa de darrera l'edifici i quedà en desús.
Actualment s'ha restaurat i convertit en un Centre d'Interpretació: l'Ecomuseu El Molà Petit, Centre d'Interpretació dels molins hidrà ulics i de l'Ecosistema de ribera.
Â
Â
Situada a la Vila Vella i anomenada en honor a la primera abadessa del Monestir. La font monumental que ocupa el lloc central de la plaça va ser donada pel poble mexicà a la vila per honorar al compositor santjoanà Jaume Nunó i Roca, autor de la música de l'himne nacional de Mèxic. Darrera de la Plaça hi ha la cada del Palmà s, la seva casa natal.
La nostra vila està agermanada amb la ciutat mexicana de San LuÃs de PotosÃ, on va néixer l'autor de la lletra de l'himne nacional Mexicà , Francisco González Bocanegra.
Comparteix
